- 1 setembre, 2020
- Category: Empreses, Laboral
La Llei 1/2020, de 15 de juliol, publicada al BOE de 16 de juliol, deroga l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència a la feina que estableix l’article 52 d) de el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre.
L’acomiadament per faltes d’assistència a la feina que regula l’article 52 d) de l’Estatut dels Treballadors és un precepte que legitima l’acomiadament objectiu de les persones treballadores que incorren en faltes d’assistència a la feina, tant justificades com injustificades, que superin determinats percentatges. Encara que totes les faltes injustificades podien ser comptabilitzades a l’efecte d’aplicar l’acomiadament objectiu per faltes d’assistència, les justificades computables eren limitades, ja que el mateix article 52 d) ET relacionava expressament les no admissibles per aplicar aquesta modalitat d’acomiadament.
Al llarg dels anys, el precepte havia anat incorporant noves assistències que no admetien comptabilització a l’efecte de l’aplicació de l’acomiadament objectiu (suspensió per risc durant l’embaràs o la lactància, faltes d’assistència vinculades a la violència de gènere, etc.) , el que suposava, en la pràctica, que l’article quedés reduït, de fet, a les faltes d’assistència injustificades i a les baixes per contingències comunes de durada inferior a vint dies.
Per justificar l’eliminació d’aquesta manera d’acomiadament, la norma fa referència a pronunciaments de el Tribunal Constitucional (Sentència 118/2019, de 16 d’octubre) i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sentència de 18 de gener de 2018). En la decisió de la sentència dictada en l’assumpte Ruiz Conejero s’estableix el següent: “L’article 2, apartat 2, lletra b), incís i), de la Directiva 2000/78 / CE de el Consell, de 27 de novembre de 2000 , relativa a l’establiment d’un marc general per a la igualtat de tracte en l’ocupació i l’ocupació, s’ha d’interpretar en el sentit que s’oposa a una normativa nacional que permet a l’empresari acomiadar un treballador a causa de les faltes d’assistència d’aquest a l’ treball, fins i tot justificades però intermitents, quan tals absències siguin conseqüència de malalties atribuïbles a la discapacitat d’aquest treballador, llevat que la normativa tingui la finalitat legítima de combatre l’absentisme i no vagi més enllà del que és necessari per arribar a aquesta finalitat, la qual cosa correspon avaluar a l’òrgan jurisdiccional remitent “.
La Llei deroga tant l’article en qüestió de l’ET com el Reial decret llei 4/2020, de 18 de febrer, que fa uns mesos havia suprimit aquesta forma d’acomiadament (és a dir, la derogació data de el 20 de febrer de 2020), norma que es fonamentava en “motius objectius i d’oportunitat política”, i que va ser criticada per no ajustar-se de forma pacífica a la finalitat d’extraordinària i urgent necessitat que requeria aquest mecanisme legislatiu.
JDA/SFAI