Deduïbilitat en l’impost sobre societats d’una pèrdua per reducció de capital en cas de societat participada

Quan una societat té pèrdues, és habitual que faci una reducció de capital per a compensar-les.

Però es pot donar el cas que una entitat ostenta una participació en una altra de molt deteriorada, donades les pèrdues acumulades per aquesta, que ha reduït capital, per imperatiu legal, mitjançant l’amortització de participacions, fet ha suposat l’anul·lació de part de les participacions que ostenta aquella.

Llavors sorgeix la pregunta de si és fiscalment deduïble la pèrdua definitiva que es produeix a conseqüència de la reducció de capital.

Resolució de 5 de març de 2019, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC)

En aquest cas, per respondre la pregunta anterior, és procedent portar a col·lació el que es disposa en l’article 40.1 de la Resolució de 5 de març de 2019 de l’ICAC per la qual es desenvolupen els criteris de presentació dels instruments financers i altres aspectes comptables relacionats amb la regulació mercantil de les societats de capital (d’ara endavant, RICAC 2019), en virtut del qual:

“1. Amb caràcter general, la reducció del capital per compensar pèrdues o dotar la reserva legal no origina cap registre en el soci perquè l’import del patrimoni net de la societat que redueix capital abans i després de l’operació és el mateix.

Per tant, en la reducció i augment de capital simultani, el soci mantindrà la deterioració, si és el cas, comptabilitzat prèviament sense que l’operació societària origini l’aplicació de la correcció valorativa excepte per la diferència entre el percentatge que es posseïa abans i després de l’operació, que sí que s’haurà de comptabilitzar aplicant el compte compensador de valor en la part proporcional representativa de l’esmentada disminució.

No obstant l’anterior, quan la inversió en una societat amb patrimoni net negatiu s’hagi corregit íntegrament per reconèixer una deterioració de valor i, al mateix temps, existeixin dubtes substancials sobre l’aplicació del principi d’empresa en funcionament (en particular, per causa de les pèrdues recurrents de la participada i perquè s’hagi acordat l’obertura de la liquidació), amb la possibilitat remota que es recuperi el seu valor, l’entitat inversora registrarà la baixa de la inversió amb càrrec al compte corrector de valor, sempre que s’hagi acordat la reducció de capital per compensar pèrdues.

(…)”.

Del que es preveu en la RICAC 2019 es desprèn que, amb caràcter general, la reducció de capital per compensar pèrdues o dotar la reserva legal no origina cap registre comptable en el soci perquè l’import del patrimoni net de la societat que redueix capital abans i després de l’operació és el mateix. Per tant, en la reducció i augment de capital simultani, el soci mantindrà la deterioració, si és el cas, prèviament comptabilitzat, sense que l’operació societària origini l’aplicació de la correcció valorativa excepte per la diferència entre el percentatge que es posseïa abans i després de l’operació, que sí que s’ha de comptabilitzar aplicant el compte compensador de valor en la part proporcional representativa de l’esmentada disminució.

Normativa de l’impost sobre societats: la reducció de capital no determinarà per als socis rendes integrables en la base imposable

Sobre aquest tema, també cal recordar el que es disposa en l’article 11.5 de la Llei de l’impost sobre societats (LIS), que assenyala que no s’integrarà en la base imposable la reversió de despeses que no hagin estat fiscalment deduïbles.

Finalment, en l’article 17.10 de la LIS s’assenyala que la reducció de capital la finalitat de la qual sigui diferent de la devolució d’aportacions no determina per als socis rendes, positives o negatives, integrables en la base imposable.

Per tant, per aplicació del que es disposa en els articles 10.3 i 17 de la LIS, la reducció de capital per a la compensació de pèrdues, duta a terme per una entitat, no origina, pel que fa a l’entitat que ostenta la seva participació, cap pèrdua, ni comptable ni fiscal, que es pugui computar en la determinació de la base imposable del període en què s’ha fet l’operació.

En aquest sentit, s’ha pronunciat també la consulta vinculant de la DGT V2349-23, de 29 d’agost de 2023.