- 2 octubre, 2020
- Category: Fiscal
El passat 29 de juny de 2020 el TEAC va emetre la Resolució 5810/2019 per unificar el criteri sobre la deducció de les retencions suportades per l’arrendament d’immobles en l’àmbit de l’Impost sobre Societats.
La qüestió controvertida consistia a determinar, en l’àmbit de l’IS, la procedència de la deducció i, si escau, devolució de les retencions corresponents a les rendes meritades d’un arrendament quan aquestes rendes no han estat pagades.
Per donar resposta a aquesta qüestió el Tribunal en primer lloc analitza quin és el moment en què neix l’obligació de retenir:
En l’àmbit de l’Impost sobre Societats, segons el que disposa l’article 65.1 de Reial Decret 634/2015, de 10 de juliol, Reglament de l’Impost sobre Societats, el moment en què neix l’obligació de retenir no és altre que el de l’exigibilitat de les rendes.
Per contra, en l’àmbit de l’IRPF, segons el que estableix l’article 78.1 de l’RD 439/2007, Reglament de l’IRPF, l’obligació de retenir i ingressar a compte neix en el moment en què se satisfan o abonen les rendes corresponents.
Fins a la data ja que resultava clara la interpretació que calia donar a l’art. 65.1 RIS, que estableix que les obligacions de retenir i d’ingressar, en l’àmbit de l’Impost sobre Societats, neixen en el moment de l’exigibilitat de les rendes subjectes a retenció, sense ser necessari haver cobrat la renda perquè el perceptor pugui deduir-se la retenció que li va haver de ser aplicada, sinó que la podia deduir des del moment en què la renda fos exigible.
Per tant, si en un contracte d’arrendament d’immoble (que és el supòsit tractat pel TEAC en la resolució de referència), es pactava l’exigibilitat de la renda qualsevol dia del mes, no hi havia dubte que la retenció podia ser deduïda en aquest període, amb independència que aquesta renda fos o no pagada per l’arrendatari.
No obstant això, el TEAC en aquesta Resolució ens diu que, per poder deduir en el nostre Impost sobre Societats les retencions de rendes de l’arrendament és necessari que aquestes rendes hagin estat pagades per l’arrendatari, llevat que, lògicament, aquest hagués ingressat aquestes retencions, encara sense haver pagat la renda corresponent.
I tot això, amb base en l’accepció que, de el verb “retenir”, realitza el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, que efectivament l’associa a el concepte de “pagament”, interpretant el tribunal que la retenció s’associa necessàriament al pagament, de manera que, tot i que l’obligació de retenir neixi en un moment anterior (amb l’exigibilitat de la renda), només pot complir efectivament en el moment del pagament.
Amb aquest nou criteri interpretatiu adquireix més rellevància la necessitat de sol·licitar als nostres clients, en el moment de preparació de la liquidació, les dades fiscals de l’impost sobre societats, que des del passat 1 de juliol la AEAT ha posat a disposició dels obligats tributaris per aquest concepte, o en qualsevol cas l’acreditació de l’efectiu cobrament de les rendes sotmeses a retenció.
Esperança Béjar García