- 29 setembre, 2021
- Category: Economia, Empreses, Fiscal
La Llei de mesures contra el frau fiscal ha limitat la suspensió dels terminis de prescripció per COVID-19 a aquells terminis de prescripció que finalitzessin originàriament abans de l’1 de juliol de 2021.
Com ja l’hem estat informant, la Llei 11/2021 de mesures contra el frau fiscal, ha modificat la DA 9a.2 del RDL 11/2020, pel qual es van adoptar mesures per a fer front a la COVID-19, limitant la suspensió temporal de prescripció d’accions i drets. En concret s’estableix que:
«2. Des de l’entrada en vigor del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, fins al 30 de maig de 2020 queden suspesos els terminis de prescripció i caducitat de qualssevol accions i drets contemplats en la normativa tributària.
En el cas de terminis de prescripció, la suspensió del paràgraf anterior només resultarà aplicable a aquells terminis que, sense tenir-la en compte, finalitzin abans del dia 1 de juliol de 2021.»
D’aquesta manera, en els casos en què resulti aplicable la suspensió del termini de prescripció prevista en el RDL 11/2020, el termini finalitzarà, si no se’n produeix la interrupció, una vegada transcorreguts quatre anys i setanta-vuit dies (període comprès entre el 14-03-2020 i el 30-05-2020 durant el qual va estar suspès el termini).
La suspensió del còmput assenyalat s’aplicarà a partir de l’entrada en vigor de la llei (11-07-2021) a aquells terminis de prescripció que finalitzessin originàriament abans de l’1 de juliol de 2021.
Es tracta en aquest cas, d’una mesura favorable per als contribuents en limitar temporalment la suspensió dels terminis de prescripció.
Drets afectats per aquest canvi
Per determinar quins drets queden afectats per aquest canvi, caldrà estar als terminis de declaració de cada tribut i a les regles de còmput del termini de prescripció dels drets contemplats en l’article 66 de la Llei General Tributària (LGT).
Per exemple, en el cas del dret de l’Administració a determinar el deute tributari mitjançant la corresponent liquidació i suposant que no se n’hagués produït prèviament la interrupció, l’últim període impositiu al qual afectaria la suspensió del termini i el primer al qual ja no resultaria aplicable, serien els següents:
IRPF: l’últim període impositiu que es veu afectat per la suspensió del termini de prescripció del dret a liquidar és el corresponent a l’exercici 2016, per al qual el termini de declaració va finalitzar el 30 de juny de 2017 i per al qual el termini de prescripció del dret a determinar el deute hauria finalitzat abans de l’1 de juliol de 2021, si no es té en compte la suspensió aprovada pel RDL 11/2020.
Per a l’IRPF dels exercicis 2017 en endavant, no resultarà aplicable la suspensió del termini de prescripció.
IVA amb període de declaració trimestral: l’últim període impositiu que es veu afectat per la suspensió és el primer trimestre de l’exercici 2017, per al qual el termini de declaració va finalitzar el 20 d’abril de 2017 i per al qual el termini de prescripció hauria finalitzat abans de l’1 de juliol de 2021, si no es té en compte la suspensió aprovada pel RDL 11/2020.
Per a l’IVA del segon trimestre de l’exercici 2017 en endavant, no resultarà aplicable la suspensió del termini.
IVA amb període de declaració mensual: l’últim període impositiu que es veu afectat per la suspensió del termini és el corresponent al mes de maig de 2017, per al qual el termini de declaració va finalitzar el 20 de juny de 2017 i per al qual el termini de prescripció hauria finalitzat abans de l’1 de juliol de 2021, si no es té en compte la suspensió aprovada pel RDL 11/2020.
Per a l’IVA del mes de juny de l’exercici 2017 en endavant, no resultarà aplicable la suspensió del termini.
Impost sobre societats d’entitats el període impositiu de les quals coincideixi amb l’any natural: l’últim període impositiu que es veu afectat per la suspensió del termini de prescripció és l’exercici 2015, per al qual el termini de declaració va finalitzar el 25 de juliol de 2016 i per al qual el termini de prescripció del dret a determinar el deute hauria finalitzat abans de l’1 de juliol de 2021, si no es té en compte la suspensió aprovada pel RDL 11/2020.
Per a l’IS dels exercicis 2016 en endavant, no resultarà aplicable la suspensió del termini de prescripció.
Si abans del 14 de març de 2020 s’hagués interromput el termini de prescripció del dret de l’Administració a determinar el deute tributari, el còmput del nou termini de quatre anys es veu afectat per la suspensió?
La suspensió del termini resultarà aplicable si el nou període de quatre anys que estava transcorrent finalitzava abans de l’1 de juliol de 2021, sense tenir en compte la suspensió.
Per exemple, suposem que el termini de prescripció de l’IRPF de l’exercici 2013 es va interrompre l’1 d’abril de 2017. Atès que el transcurs del nou termini de quatre anys finalitzaria abans de l’1 de juliol de 2021, aquest termini sí que es veurà afectat per la suspensió, per la qual cosa caldrà sumar-l’hi setanta-vuit dies.
En canvi, suposem ara que el termini de prescripció de l’IRPF de l’exercici 2013 es va interrompre l’1 de novembre de 2017. Atès que el transcurs del nou termini de quatre anys no finalitzaria abans de l’1 de juliol de 2021, aquest termini no es veurà afectat per la suspensió i finalitzarà una vegada completats els quatre anys.
Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.
JDA/SFAI
Consulti els nostres serveis aquí.