- 3 maig, 2017
- Category: Compliance Penal, Legal
Les petites i mitjanes empreses, si tenen personalitat jurídica, des de 2010 també tenen responsabilitat penal. Només poden exonerar-se de ella si disposen d’un pla de prevenció de riscos penals i existeixen mecanismes de vigilància activa.
Corre un risc molt elevat una empresa que no disposi d’un pla de prevenció de riscos penals? Probablement si. I el risc és considerablement elevat, perquè podria haver de respondre de delictes comesos per persones vinculades a l’empresa, encara que no siguin ni socis ni directius.
Però, en primer lloc, hauríem desmitificar el que és i el que suposa un pla de prevenció de riscos penals. No és altra cosa que un pla per prevenir riscos, en aquest cas, riscos delictius, però el model de gestió ens pot servir per a un altre tipus de riscos. I segur que estarem d’acord en què riscos no li falten a l’empresa i, normalment, quan planifiquem per prevenir riscos, el que fem és establir mesures, controls i polítiques per prevenir-los. Doncs és això mateix, encara que enfocat a prevenir riscos delictius, d’una banda, ja a la necessitat de documentar el més exhaustivament possible tot això, perquè és el que ens va a ajudar a exonerar la societat i als seus directius d’aquesta responsabilitat penal, perquè en cas de necessitat, resultarà fonamental l’acreditació de la nostra diligència.
Un exemple: ¿En una empresa de transports que els seus empleats manipulin el tacògraf, pot comportar responsabilitat penal, a més de l’empleat a l’empresa i els seus directius? Doncs efectivament, la justícia està interpretant la manipulació d’un tacògraf com el falsejament d’un document públic i, per tant, un delicte que, en cas de falta de mesures per part de l’empresa per evitar-ho, comporta la responsabilitat penal de l’empresa.
La gestió del risc, en tot tipus de companyies, comporta una sèrie de beneficis directes a l’empresa que podríem resumir, a més de la possible exoneració de la responsabilitat penal, la pròpia avaluació dels riscos que corre la companyia, promoure l’eficiència i la eficàcia, establir mecanismes de control i per tant promoure la cultura del control que va permetre la detecció de fraus, i la cultura ètica que, a curt, mitjà i llarg termini, farà de l’empresa una empresa millor, més acreditada i millor posicionada davant el mercat.
Algú pot pensar que el risc que un empleat manipuli el tacògraf, efectivament pot ser elevat i cal actuar per evitar-ho, però que els fraus en la seva companyia no són habituals.
Li vaig a donar algunes dades extretes de l’Association of Certified Fraud Examiners
A Estats Units el frau puja al 6% de les vendes.
El 70% dels fraus són interns. El 60% d’aquests són comesos per empleats de nivell mitjà i baix. El 30% per la gerència i el 10% per executius de nivell sènior.
Les pèrdues per fraus comesos per empleats de nivell baix van representar el 5% de les pèrdues. Els fraus comesos per la gerència van representar el 20% i el 75% de les pèrdues provenir de fraus comesos pels executius de nivell més sènior.
Tot això succeeix perquè, en la pràctica menys del 10% de les persones són completament ètiques, menys del 10% són completament immorals, i més del 80% depèn de l’incentiu que tinguin per actuar. A vegades la majoria d’aquest 80% no s’adona adequadament que un comportament no és ètic.
La teoria de “associació diferencial” d’Edwin O. Sutherland assevera que el comportament delictiu s’aprèn per l’associació amb qui defineixen aquest comportament en termes favorables i per l’aïllament dels que el defineixen desfavorablement. Les persones, en les situacions pertinents, adopten aquest comportament tan sols si el pes de les definicions favorables és superior al de les desfavorables. En aquest sentit, no deixa de ser molt reveladora l’equació de la Corrupció o Equació de Klitgaard que ens defineix la corrupció mitjançant la següent equació:
Corrupció = Monopoli + Discrecionalitat – rendició de Comptes
Veient l’equació queda clar que si volem minimitzar la corrupció haurem d’evitar la discrecionalitat i establir controls de rendicions de comptes o actuacions, la qual cosa es tradueix en establir regles clares i transparents, disposar de processos ben elaborats i disposar de controls adequats.
La resposta a la pregunta del títol d’aquest article, al meu entendre, és sí. Però no només per exonerar-se de possibles delictes, sinó per prevenir-los i imprimir una cultura ètica dins de la companyia que la permeti créixer en tots els sentits.
Joan Díaz
Dir. Gral de JDA/SFAI