- 23 juny, 2020
- Category: Empreses, Legal
Els informem que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), ha publicat un Comunicat sobre la informació sobre tenir anticossos de la COVID-19 per a l’oferta i recerca de feina.
La crisi sanitària provocada per la COVID-19 ha posat de manifest certes pràctiques en l’àmbit de la contractació laboral que consisteixen en demanar als candidats a un lloc de treball información sobre si han passat la COVID-19 i desenvolupat anticossos com a requisit per accedir a el lloc de treball ofert. L’Agència Espanyola de Protecció de Dades considera necessari advertir que aquestes pràctiques constitueixen una vulneració de la normativa de protecció de dades aplicable.
La informació d’haver patit el coronavirus i desenvolupat anticossos d’aquesta malaltia és una dada personal relativa a la salut, que el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) qualifica de categoria especial en el seu article 9, pel que la seva recollida i utilització per la possible empresa ofertant està subjecta a la normativa de protecció de dades, fonamentalment el citat RGPD i la Llei Orgànica de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDPGDD), que resulten plenament aplicables.
El RGPD requereix per al tractament de dades personals l’existència, en tot cas, d’una base jurídica de les previstes en el seu article 6.1, i quan es tractin categories especials de dades personals, com són les dades relatives a la salut, és necessària també la concurrència d’una de les excepcions previstes en l’article 9.2 de l’RGPD que permeten aixecar la prohibició del seu tractament.
Consentiment lliure
Perquè el consentiment sigui vàlid ha de consistir en una manifestació de voluntat lliure, específica, informada i inequívoca. El RGPD ha deixat ben clar que el consentiment no ha de considerar-se lliurement prestat quan no es gaudeix de veritable o lliure elecció o no pot denegar o retirar el seu consentiment sense patir cap perjudici (considerant 42), o quan hi hagi un desequilibri clar entre les parts (considerant 43), com succeiria en el present cas, en què el consentiment estaria condicionat per la necessitat o la voluntat d’accedir a un lloc de treball, el que anul·laria la llibertat de la persona.
En aquest sentit, el Comitè Europeu de Protecció de Dades ha ratificat les “Directrius sobre el consentiment en el sentit del Reglament (UE) 2016/679”, adoptades el 28 de novembre de 2017 per el Grup de Treball de l’Article 29 i revisades per última vegada el 10 d’abril de 2018 (WP259), que consideren que en el context de l’ocupació es produeix un desequilibri de poder donada la dependència que resulta de la relació entre les parts, i no és probable que la persona candidata pugui negar a l’empresa el consentiment per al tractament de dades sense experimentar por o risc real que la seva negativa produeixi efectes perjudicials; i, per tant, considera problemàtic que l’empresa realitzi el tractament de dades personals d’empleats i empleades actuals o futurs sobre la base de l’consentiment, ja que no és probable que aquest s’atorgui lliurement.
En conseqüència, no seria lícit un tractament de dades de salut com l’exposat per part de l’empresa basant-se en el consentiment de la persona candidata, per no ser aquest un consentiment lliure.
Entre les bases jurídiques que en principi podrien fonamentar dit tractament per l’empresa empleadora estarien, el consentiment de l’interessat, d’acord amb l’article 6.1.a) de l’RGPD, o la prevista en el seu article 6.1.b), relativa al tractament necessari per a l’execució d’un contracte en el qual la persona candidata és part, o per a l’aplicació a petició d’aquesta de mesures precontractuals. No obstant això, ni l’una ni l’altra base serien aplicables en el present cas.
De la mateixa manera, tampoc podria considerar-se aplicable la base jurídica de l’article 6.1.b) de l’RGPD (execució d’un contracte), ja que la sol·licitud d’aquesta dada de salut no seria necessària per a l’execució o formalització de l’contracte de treball i, per tant, aquest tractament seria excessiu i contravindria el principi de minimització de dades fixat en l’article 5.1.c) de l’RGPD, en relació amb el que es disposa en l’article 7.4.
Des del punt de vista de les excepcions que aixecarien la prohibició de tractar aquestes dades sensibles, el consentiment, que per funcionar com a excepció hauria de ser, a més, explícit, no seria vàlid, per les mateixes raons que s’han indicat a l’analitzar-com a base jurídica .
Es podria analitzar si alguna altra de les excepcions previstes en l’article 9.2 de l’RGPD, podria ser aplicable. En concret quan el tractament és necessari per atendre les obligacions i l’exercici de drets específics del responsable o de l’interessat en l’àmbit del dret laboral, d’acord amb el que preveu el dret de la Unió o dels estats membres.
En aquest context, sol·licitar informació sobre l’estat d’immunitat enfront de la COVID-19 aniria més enllà de les obligacions i drets específics que imposa a l’empresa la legislació del Dret laboral i de la seguretat i protecció social, en particular del deure de protegir als treballadors enfront dels riscos laborals que preveu la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.
Finalitat del tractament
A més de no existir base jurídica lícita per al seu tractament, la finalitat del tractament tampoc seria legítima.
Tot tractament de dades ha de complir amb els principis que estableix l’article 5 del RGPD, en particular ser tractats de manera lícita i que la seva recollida obeeixi a finalitats legítimes. La sol·licitud d’informació sobre la immunitat a la COVID-19, com a requisit per a accedir a un lloc de treball, donaria lloc a una diferència de tracte que no obeeix a una justificació objectiva i raonable.
Situació que el RGPD té en compte, partint del fet que cal protegir els drets fonamentals i la dignitat de les persones en els tractaments que es produeixin en l’àmbit laboral, en particular, a efectes de contractació de personal, i els Estats membres establir disposicions més específiques que les previstes pels tractaments de dades personals amb caràcter general “per preservar la dignitat humana dels interessats així com els seus interessos legítims i els seus drets fonamentals, prestant especial atenció a la transparència de l’tractament …” (Article 88 i considerant 155 de l’RGPD).
En definitiva, aquesta dada de salut no pot ser objecte de tractament per l’empresa ni, en conseqüència, sol·licitat als candidats a una ocupació.
Inclusió de la dada en el currículum
En relació amb l’accés a l’ocupació, també s’ha observat la pràctica de reflectir en els currículums dels que busquen una ocupació, que envien a empreses, informació de ser immune a la COVID-19 per haver generat anticossos enfront d’aquesta malaltia.
Per les raons ja exposades, no s’ha d’incloure la informació de ser immune a la COVID-19 en un currículum. El potencial destinatari de la mateixa no pot utilitzar aquesta información, que d’altra banda requeriria d’una verificació que, com s’ha assenyalat, seria il·lícita, per la qual cosa l’empresa haurà de procedir a suprimir-la per no infringir la normativa de protecció de dades, el que podria arribar a implicar la destrucció del currículum quan no fos possible assegurar que la dada de la immunitat no influirà en la decisió que finalment s’adopti, i l’eliminació del candidat de el procés selectiu.
La difusió de dades de salut, a l’estar considerades aquestes com una categoria especial de dades personals, el tractament implica l’exigència de garanties reforçades, suposa un risc per a la privacitat i els drets i llibertats dels interessats. El RGPD, si considerant 75, recull que els riscos per als drets i llibertats de les persones físiques, de gravetat i probabilitat variables, es poden deure entre d’altres a el tractament de dades relatives a la salut, com seria un tractament de les dades sobre la immunitat enfront de la COVID-19.
Font: AEPD