- 7 abril, 2021
- Category: Laboral
La Sala del Social del Tribunal Suprem (TS), en Sentència d’unificació de doctrina, de data 26 de gener de 2021, ha establert que el temps que dedica el treballador a desplaçar fins al seu lloc de treball, un cop dins del recinte empresarial , no ha de ser considerat temps de treball efectiu.
El Jutjat del Social núm. 1 de Palma de Mallorca, en sentència de 14 de juliol de 2016, va haver de valorar si era temps de treball efectiu, el que transcorre des que un treballador, que presta serveis al parc de bombers de Aeroport de Palma de Mallorca, ingressa en el recinte aeroportuari fins a la seva arribada a el Bloc Tècnic, en el qual fitxa l’entrada, i l’efectiva incorporació al seu lloc de treball, substituint al treballador que relleva. Aquest Jutjat va resoldre que el temps dedicat a desplaçar-se dins de el centre de treball a diferents llocs on s’ordenava la prestació de serveis, així com el seu retorn, era jornada de treball a tots els efectes.
Aquesta sentència va ser recorreguda en suplicació davant la Sala del Social de l’TSJ de les Illes Balears, la qual va dictar sentència en data 7 de febrer de 2018, desestimant el recurs de suplicació interposat per AENA i confirmant la sentència recorreguda.
Davant aquesta segona sentència, AENA va formalitzar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, al·legant la contradicció existent entre la sentència recorreguda i la dictada per la Sala del Social de l’TSJ de Madrid, en data 30 de gener de 2015, recurs núm. 501/2014.
La Sala del Social de l’TS considera que el recurs ha de ser estimat i desestimada la demandada presentada pels treballadors per les següents raons:
- Els treballadors inicien i finalitzen el seu prestació de serveis en el lloc en el qual romanen quan no estan realitzant actuació o intervenció al recinte aeroportuari. En aquest mateix lloc és on es produeix el relleu entre l’equip sortint i l’entrant i es pren possessió de el lloc de treball designat.
- El temps que transcorre anant des de l’anomenat Bloc Tècnic fins al lloc on s’inicien i finalitzen la seva prestació de serveis, els treballadors no estan a disposició de l’ocupador, sinó que s’està duent a terme una tasca preparatòria i anàloga a la del desplaçament des del vestidor de l’empresa fins al lloc de treball.
- Que per raons de seguretat hagi de accedir primer a el Bloc Tècnic i utilitzar una targeta magnètica d’accés no significa que hagi començat a discórrer el temps de treball. Durant l’interval, el treballador no ha de dur a terme tasca personal, ni pot ser destinat a comès algun.
- Tampoc pot assimilar el supòsit als casos en què el Tribunal de Luxemburg ha estimat que estem davant temps de treball (guàrdies mèdiques, desplaçaments sense existir centre de treball fix, guàrdia localitzada). I tampoc és anàleg el cas als de recollida d’uniforme o d’armes en llocs diversos a el del centre de treball. El que hi ha aquí és un desplaçament rutinari (sempre igual) i necessari per accedir a el lloc en què comença a estar-se realment a disposició de l’ocupador.
- El conveni col·lectiu d’empresa preveu un temps per al relleu, però no per al desplaçament des del Bloc Tècnic fins al lloc de treball i viceversa.
- Excepte supòsits excepcionals, no pot imputar-se a la jornada de treball el lapse transcorregut des que es finalitza l’activitat laboral pròpiament dita fins que s’arriba a l’edifici de serveis tècnics. El relleu es produeix en el moment en què es pot considerar que s’està en el lloc de treball i comença a desenvolupar-se l’activitat productiva.
- Que existeixi constància (magnètica) de les hores d’accés i abandonament de les instal·lacions de l’aeroport no vol dir que estiguem en presència d’un registre de jornada en què consti que s’està prestant activitat remunerada des d’aquest mateix moment.
JDA SFAI