Avantatges fiscals de la nova Llei de start-ups emergents per als emprenedors

El Consell de Ministres ha aprovat la remissió a les Corts Generals del projecte de llei de foment de l’ecosistema de les empreses emergents, més coneguda com a Llei de start-ups, que adapta el marc aplicable a les especificitats de les empreses emergents, en l’àmbit administratiu, fiscal, civil i mercantil. Entre les mesures fiscals, podem destacar que es redueix el tipus impositiu de l’impost sobre societats del 25 % al 15 % en els quatre primers exercicis des que la base imposable sigui positiva, i s’eleva a 50.000 euros l’exempció en les “stock options”.

El Consell de Ministres del dia 10-12-2021 ha aprovat la remissió a les Corts Generals del projecte de llei de foment de l’ecosistema de les empreses emergents, més coneguda com a Llei de start-ups, amb la qual Espanya es posiciona a l’avantguarda d’Europa en suport a l’ecosistema d’empreses innovadores de base tecnològica, atracció d’inversió i talent.

Amb aquest projecte de llei el Govern adapta el marc aplicable a les especificitats de les empreses emergents, en l’àmbit administratiu, fiscal, civil i mercantil, amb la finalitat de secundar-les al llarg del seu cicle de vida, en particular, en les seves primeres etapes.

Què és una empresa emergent?

Una empresa emergent és aquella entitat de nova creació que ven productes o serveis mitjançant l’ús intensiu de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Per a això, una de les característiques de les empreses emergents és que compta amb un model de negoci escalable que pot aconseguir un creixement ràpid i sostingut en el temps. Aquest poderós component tècnic els permet expandir el seu negoci de manera àgil i ràpida amb menys requeriments de capital que les empreses tradicionals.

Les característiques fonamentals de les empreses emergents són les següents:

  • Generen models de negoci disruptius: no és necessari inventar nous models, però sí que n’orienten un d’existent des d’un altre punt de vista per a ser completament innovadors i diferents de l’existent.
  • No necessiten la mateixa quantitat de capital com una empresa a l’ús: es busquen estructures de negoci lleugeres, que permetin crear un producte mínim viable des del principi- Si és necessari, fallar aviat i així poder pivotar.
  • L’objectiu fonamental de l’empresa emergent és el creixement: créixer de manera contínua, a vegades fins i tot per sobre del producte mínim viable.
  • El finançament: les empreses emergents solen obtenir finançament a través d’altres vies que s’allunyen del finançament bancari. Aquesta se sol donar a través de business angels o fons de capital de risc, que veuen en les empreses emergents negocis interessants en els quals invertir els seus diners.
  • Comunicació directa amb l’usuari: utilitzen canals comunicatius directes com Internet per estar en contacte amb el possible client/usuari i en cuiden detalladament l’atenció. Són el centre del model de negoci.
  • Busquen refinar els models de negoci per portar el producte fins als clients: aquests models dels quals parlem no han estat inventats (en la majoria dels casos) per les empreses emergents. Optimitzen processos ja existents perquè el client obtingui el producte o servei d’una forma més ràpida i eficient.
  • Estructura horitzontal: les empreses i grans corporacions solen caracteritzar-se per estructures verticals en les quals la presa de decisions correspon als estaments més alts. En les empreses emergents, l’estructura horitzontal permet que la presa de decisions sigui delegada als equips, que han d’estar en contínua evolució i avanç.
  • La constant incertesa: són empreses en les quals regna la incertesa a causa de la rapidesa i la constància dels canvis i el creixement.
  • Personal qualificat: es caracteritza per reunir professionals qualificats i implicats en l’objectiu de portar l’empresa emergent a l’acompliment de les seves metes.
  • No és un model definitiu: es crea perquè pugui evolucionar cap a una corporació, pime o gran empresa. No es pot quedar en aquesta fase tota la vida.

Una de les característiques diferencials de les empreses emergents és el seu funcionament intern.

  • Habitualment els socis fundadors, professionals especialitzats en les diferents tasques clau de la companyia treballen mà a mà molt prop del mercat, dels clients objectiu.
  • Aquesta proximitat entre els especialistes i el mercat permet la seva adaptabilitat ràpida a les necessitats i desitjos dels clients potencials, sense grans estructures que frenin l’adaptació i alenteixin el canvi.
  • La implicació de l’equip fundador sol marcar la diferència, en els primers moments suplint les mancances de la companyia amb feina dura i compromís, i després, amb una experiència directa en les tasques a realitzar i en els problemes a resoldre que poden transmetre als seus equips quan ja no depèn personalment d’ells.
  • L’esperit de les empreses emergents les fa competitives fins i tot quan la baralla és amb grans corporacions. La velocitat d’adaptació, la flexibilitat i la implicació, poden en moltes ocasions contra les grans estructures, els recursos infinits i l’economia d’escala.
  • Per tot això, les grans corporacions ja busquen la col·laboració amb les empreses emergents en el que saben fer millor, innovar i aplicar la innovació a l’economia real, al mercat.

Novetats de la nova Llei de start-ups

La Llei de start-ups que acaba d’aprovar el Govern presenta novetats importants. D’una banda, permet que un mateix emprenedor es pugui beneficiar dels avantatges d’aquesta llei en fins a tres projectes diferents, siguin paral·lels o consecutius.

D’altra banda, el document aprovat pel Consell de Ministres estableix que l’Empresa Nacional d’Innovació (ENISA) sigui l’encarregada de determinar si una empresa és empresa emergent o no, a manera de finestreta única.

I, com a novetat, també s’especificarà mitjançant una ordre ministerial el que s’entén per «caràcter innovador», un aspecte necessari per acollir-se a aquesta legislació.

En aquest punt, recordarem els requisits perquè una empresa emergent es pugui acollir a aquesta nova llei:

  • Tenir la seva seu social i més de la meitat de l’ocupació a Espanya.
  • Tenir menys de cinc anys d’existència (ampliable a set en el cas de companyies de biotecnologia o indústria).
  • No ser firmes cotitzades ni haver repartit dividends.
  • La facturació ha de ser inferior a cinc milions d’euros.

Avantatges fiscals

Aquest projecte de llei incorpora importants mesures fiscals per atraure i recuperar el talent nacional i internacional, atraure inversió i afavorir la creació de hubs digitals a Espanya:

  • Es redueix el tipus impositiu en l’impost sobre societats i l’impost sobre la renda de no residents, del tipus general del 25 % al 15 % en els quatre primers exercicis des que la base imposable sigui positiva.
  • S’eleva l’import de l’exempció de tributació de les opcions sobre accions (stock options) de 12.000 a 50.000 euros anuals en el cas de lliurament per part d’empreses emergents d’accions o participacions derivades de l’exercici d’opcions de compra i es flexibilitzen les condicions de generació d’autocartera en societats de responsabilitat limitada.
  • També s’amplia la base màxima de deducció per inversió en empreses de nova o recent creació (de 60.000 a 100.000 euros anuals), el tipus de deducció (que passa del 30 al 50 %), així com el període en què es considera de recent creació que augmenta de 3 a 5 anys, amb caràcter general, o a 7 per empreses de certs sectors.
  • Es permet l’ajornament del deute tributari de l’impost sobre societats o de l’impost sobre la renda de no residents en els dos primers exercicis des que la base imposable sigui positiva, sense garanties ni interessos de demora, per un període de 12 i 6 mesos respectivament. I s’elimina l’obligació d’efectuar pagaments fraccionats de l’impost sobre societats i de l’impost sobre la renda de no residents en els dos anys posteriors a aquell en el qual la base imposable sigui positiva.
  • Un altre dels avanços inclosos és el relatiu a la figura de “nòmades digitals”, és a dir, aquells emprenedors i teletreballadors que es desplacin a territori espanyol. Aquestes persones tindran la possibilitat de residir i treballar a Espanya durant cinc anys, així com acollir-se al règim tributari especial i tributar per l’impost sobre la renda de no residents. Amb l’objectiu de repatriar talent es relaxen els requisits generals per accedir a aquest règim (passant de 10 a 5 anys el requisit de no residència prèvia a Espanya).

Millores per a emprenedors de la nova Llei de start-ups

La nova Llei de start-ups també inclou una sèrie de millores que ajudaran molt als emprenedors, simplificant bastant els tràmits burocràtics a què s’han d’enfrontar les seves empreses emergents:

  • Les empreses emergents es podran registrar de manera digital i, amb uns estatuts tipus, estar constituïdes en un termini de sis hores que s’estendria, com a màxim, fins als cinc dies si, per exemple, fessin uns estatuts personalitzats.
  • Com a incentiu social, també cal destacar l’eliminació durant tres anys de la doble cotització a la Seguretat Social en cas de pluriactivitat, per a emprenedors que treballin de manera simultània per a un ocupador per compte d’altri.
  • S’elimina l’obligació dels pagaments fraccionats en els impostos sobre societats i de la renda de no residents.
  • S’elimina l’obligació d’obtenir el número d’identificació de no resident per a inversors estrangers.
  • S’impulsen més entorns de prova (sandbox reguladors) per permetre la incorporació de nous models de negoci.
  • S’eliminen alguns dels aranzels notarials necessaris per a la constitució d’una nova empresa.
  • Els inversors estrangers poden operar amb un NIF, sense necessitat de treure’s un NIE per a una inversió aïllada.
  • S’incorpora un visat especial per a emprenedors i treballadors d’empreses estrangeres que desitgin instal·lar-se al nostre país.

El projecte de llei recull altres mesures en favor de les empreses emergents, com el foment de la compra pública innovadora o l’exempció de la causa de dissolució quan les pèrdues deixin reduït el seu patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social, sempre que no sigui procedent sol·licitar la declaració de concurs, fins que no hagin transcorregut tres anys des de la seva constitució.

Entrada en vigor

Fonts del Ministeri d’Assumptes Econòmics han mostrat la seva confiança que la llei s’aprovi en 2022 abans de l’estiu o just després.

La Llei de start-ups és una de les reformes promeses a la Unió Europea en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i la data límit de la seva aprovació és l’últim trimestre de 2022.

Després de l’aprovació en el Consell de Ministres, haurà de travessar ara el procés de tràmit parlamentari.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

 

JDA/SFAI

Consulti els nostres serveis aquí.

print


Dejar un comentario "El nombre que nos facilite aparecerá publicado junto a su comentario"