- 21 abril, 2021
- Category: Laboral
La Inspecció de Treball i Seguretat Social ha publicat un Criteri tècnic, el número 104, sobre actuacions d’aquest organisme en matèria de riscos psicosocials, i manté la vigència del Criteri tècnic 69/2009 sobre assetjament i violència en el treball, tenint en compte que encara no hi ha suficients avanços en la jurisprudència dels tribunals respecte a l’establiment d’un concepte unívoc d’assetjament laboral.
L’informem que la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) ha publicat un nou Criteri tècnic OE ITSS núm. 104/2021 sobre actuacions de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en riscos psicosocials, i manté la vigència del Criteri tècnic 69/2009 sobre assetjament i violència en el treball, tenint en compte que encara no hi ha suficients avanços en la jurisprudència dels tribunals respecte a l’establiment d’un concepte unívoc d’assetjament laboral i al fet cert que pot ser pròxima la ratificació i aplicació del Conveni 190 de la OIT sobre violència i assetjament en el treball, fet que implicaria l’aprovació d’una regulació legal en aquesta matèria.
L’actual Criteri té la seva base en la Comunicació de la Comissió Europea del 10-01-2017 sobre “Treball més segur i saludable per a tothom” en la qual ja s’assenyalava que els riscos psicosocials i en particular, el estrès laboral “suposen un dels problemes de seguretat i salut en el treball més complexos i que es troba en un augment progressiu”. Aquesta situació incideix en l’organització del treball, ja que les absències per estrès són “relativament llargues, condueix a una reducció del rendiment i pot motivar un augment de les sinistralitat”.
En les consideracions prèvies al Criteri s’esmenta la sentència del Tribunal Constitucional del 06-05-2019 a través de la qual es perfila indirectament el concepte d’assetjament indicant que la conducta ha de ser deliberada.
La protecció enfront de riscos psicosocials es fonamenta en tres pilars:
- El primer el dret a la integritat física de l’art. 15 de la CE que té el seu desenvolupament en l’art. 4.2 d) de l’ET i els articles 14 a 20 de la LPRL.
- El segon seria la consideració deguda a la dignitat de les persones, la intimitat i la igualtat de tracte i no discriminació previstos en els arts. 4.2.c) i e) i 17 de l’ET.
- I el tercer pilar seria les normes de seguretat social sobre accidents de treball i recàrrec de prestacions en els supòsits de danys a la salut.
Amb aquesta base, el present Criteri, s’estructura entorn de les tres actuacions inspectores més freqüents en aquesta matèria:
La primera es refereix a les actuacions de control de la gestió preventiva dels riscos psicosocials. Aquestes actuacions poden tenir el seu origen, entre altres, en les següents circumstàncies:
- Amb motiu de campanyes de prevenció de riscos psicosocials
- Per denúncia
- Per iniciativa de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
Quan s’observin deficiències, s’adoptaran les mesures de requeriment i, si escau, d’inici del procediment sancionador que procedeixin.
La segona versa sobre les motivades per les denúncies dels treballadors sobre l’exposició real a aquests riscos. La primera tasca dels inspectors és la comprovació dels fets i, segons s’indica en el Criteri, els més comuns són els següents:
- Una situació d’estrès laboral
- Una situació de violència i assetjament a la feina.
- Situacions d’estrès laboral relatius a l’ordenació del temps de feina i la desconnexió digital.
- Situacions d’estrès no lligat a la feina.
És interessant ressaltar que les situacions de risc psicosocial, i més especialment davant de conductes d’assetjament i violència en el treball, poden donar lloc a fets constitutius d’il·lícit penal. Això s’esdevé en els supòsits de lesions de l’art. 147 del Codi Penal que inclou tant les físiques com les de caràcter psíquic, atemptat contra la integritat moral que inclou expressament a les conductes de “greu” assetjament laboral de l’art. 173 del CP i assetjament sexual de l’art. 184 del CP.
La tercera es refereix a les actuacions sobre danys a la salut i accidents de treball motivats per aquesta exposició. En aquest apartat les actuacions més típiques són:
- “Les relatives a la recerca dels danys a la salut, tinguin o no la condició prèvia del seu reconeixement com a accidents laborals.
- La vigilància de la salut de les persones afectades, que ha de comprendre la vigilància de la salut mental.
- Les condicions en les quals es produeix la tornada a la feina i l’examen de compatibilitat i adaptació després d’haver sofert algun tipus d’esdeveniment traumàtic que es manifesta especialment en els casos de violència física i psicològica de qualsevol classe en l’anomenat síndrome d’estrès posttraumàtic.”
El Criteri finalitza amb dos annexos: el primer és un llistat d’actuacions inspectores diferenciades conforme a l’estructura del Criteri en el qual s’especifiquen les diferents preguntes que poden ser realitzes a les empreses per completar la inspecció i el segon un model de requeriment per a empreses de més de 25 treballadors.
Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.
JDA SFAI