- 7 març, 2016
- Category: Compliance Penal, Legal
En matèria de dret penal, les qüestions relatives a la responsabilitat penal de les persones jurídiques han estat objecte de recents transformacions i modificacions, passant en només sis anys d’un sistema en què les societats mercantils no eren responsables penalment, en virtut de l’aforisme tradicional societas delinquere non potest, al fet que aquestes puguin ser responsables penalment d’acord amb l’article 31 bis del Codi Penal. No obstant això, malgrat que la reforma legislativa del Codi Penal ha estat detallada i àmplia, era menester un pronunciament de l’Alt Tribunal que interpretés l’aplicació pràctica de la nova responsabilitat penal de les empreses. Aquestes aclariments han vingut de la mà de la recent Sentència de la Sala penal del Tribunal Suprem nombre 154/2016 dictada el 29 de febrer de 2016, en la qual s’analitzen els requisits necessaris perquè els jutjats i tribunals puguin apreciar la responsabilitat de les empreses.
En primer lloc, destaca els dos requisits que es desprenen de l’article 31 bis del Codi Penal per poder determinar, en un procés penal, la responsabilitat d’una empresa: d’una banda, es requereix la comissió d’un dels delictes que formen part del catàleg d’infraccions susceptibles de generar responsabilitat penal per a l’empresa en el si es comet; i, d’altra banda, aquest delicte ha de cometre per una persona física integrant de l’empresa, dins de l’activitat de la mateixa i en profit o benefici d’aquesta empresa.
Pel que fa a la comissió de l’il·lícit penal en profit o benefici de l’empresa que després serà subjecte de responsabilitat penal, la sentència estudiada destaca que aquesta expressió de l’article 31 bis del Codi Penal al·ludeix a qualsevol classe d’avantatge, fins i tot de simple expectativa o referida a aspectes com ara la millora de posició respecte d’altres competidors, profitosa per al lucre o per la simple subsistència de l’empresa en el si el delicte del seu representant, administrador o subordinat jeràrquic, es comet.
En relació a aquests dos requisits destacats pel Codi Penal, el Tribunal Suprem en la Sentència objecte d’anàlisi, considera d’interès deixar constància d’un seguit de precisions:
• En primer lloc, la referida sentència deixa clar que qualsevol pronunciament condemnatori de persones jurídiques haurà de salvaguardar els principis irrenunciables que conformen el dret penal, com ara: els drets i garanties constitucionals com la tutela judicial efectiva, la presumpció d’innocència o un procés amb garanties, entre altres, que igualment emparen les empreses de la mateixa manera en què ho fan en el cas de les persones físiques.
• En segon lloc, cal la resolució que el sistema de responsabilitat penal de la persona jurídica es basa en l’exigència de l’establiment i correcta aplicació de mesures de control eficaços que previnguin i intentin evitar la comissió d’infraccions delictives pels que integren l’organització.
De forma i manera que la determinació de l’actuar de la persona jurídica, en relació amb la seva possible responsabilitat penal en la comissió del algun delicte, ha d’establir-se a partir de l’anàlisi sobre si el delicte comès per la persona física en el si d’aquella ha estat possible, o facilitat, per l’absència d’una cultura de respecte al dret, com a font d’inspiració de l’actuació de la seva estructura organitzativa. Aquest respecte al dret, segons la sentència, hauria de manifestar-se en alguna classe de formes concretes de vigilància i control del comportament dels seus directius i subordinats jeràrquics, tendents a l’evitació de la comissió per aquests de delictes.
En conseqüència, en dita Sentència es deixa clar que el que determinarà la responsabilitat penal d’una empresa en el cas de la comissió per aquesta d’un il·lícit penal, serà l’absència de mitjans de control i vigilància destinats a evitar la comissió de delictes en el si de l’empresa. És per això que les empreses, per tal de salvaguardar i garantir una absència de responsabilitat penal en el seu actuar empresarial, haurien d’estar dotades de mitjans de control i vigilància que tractin d’evitar la comissió de possibles delictes en la seva activitat empresarial.
Per la seva banda, perquè una empresa pugui disposar d’aquests mitjans de control i vigilància, és imperatiu que tingui identificats aquells punts de risc en els que per la seva activitat té més probabilitat que es cometin il·lícits penals, sent aquesta una tasca que es porta a terme mitjançant els Plans de Prevenció de Il·lícits Penals, els quals realitzen una anàlisi exhaustiva de l’activitat empresarial i dels riscos que hi conflueixen i proposen a l’empresa aquells mitjans de control i vigilància que li serien necessaris per salvaguardar la seva responsabilitat penal.
Lia Alfonso
Advocada en JDA/SFAI.