Com afecta l’impost sobre societats la revaloració voluntària d’immobles? És possible?

Si la seva empresa ha reduït els beneficis, i vostè ha pensat que una bona manera de reforçar la seva imatge és revalorar alguns actius que tenen un valor comptable molt baix, ha de tenir en compte les conseqüències fiscals d’aquesta actuació i els seus efectes en l’impost sobre societats.

Quan una societat disposa entre el seu immobilitzat d’immobles adquirits fa molt temps, tant si es tracta de terrenys o d’edificacions, normalment valorats a un preu inferior (molt inferior) al seu valor de mercat, és habitual preguntar-se si s’haurien de valorar pel seu valor real i així reflectir millor el veritable patrimoni de la societat. D’aquesta manera:

• L’actiu reflectirà un valor més pròxim al valor real dels béns i drets, propietat de l’empresa.
• En el passiu apareixerà una reserva per l’import de la revaloració: els fons propis guanyaran pes i milloraran la imatge de l’empresa enfront de bancs i creditors.

Normativa comptable

En aquest sentit, hem de tenir en compte que la normativa comptable no permet la revaloració de l’immobilitzat amb caràcter general, tret que es faci en virtut d’una norma legal o reglamentària. Així, la norma de registre i valoració 2a del Pla General de Comptabilitat estableix que amb posterioritat al seu reconeixement inicial, els elements de l’immobilitzat material es valoraran pel seu preu d’adquisició o cost de producció menys l’amortització acumulada i, si és el cas, l’import acumulat de les correccions valoratives per deterioració reconegudes.

En la mateixa línia es postula la resolució de l’1 de març de 2013, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), per la qual es dicten normes de registre i valoració de l’immobilitzat material i de les inversions immobiliàries, que només contempla modificacions a l’alça en el valor posterior dels elements d’immobilitzat en cas de renovació, ampliació i millora.

Sense incidència fiscal

No obstant això, en cas d’infringir la normativa comptable i procedir a una revaloració de l’immobilitzat material, sigui arbitrària o no, l’article 17.1 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats (LIS), estableix que aquesta revaloració voluntària no té cap mena d’efecte fiscal. És a dir:

• No és ingrés. No haurà de computar cap ingrés en la seva declaració de l’impost sobre societats (tant si la revaloració es comptabilitza contra un compte de reserves com si es comptabilitza contra un ingrés de l’any).
• Es mantenen les pèrdues. La revaloració tampoc afectarà les pèrdues pendents de compensar. És a dir, si la seva empresa té pèrdues abans de la revaloració, aquestes pèrdues continuaran sent compensables amb els beneficis futurs, sigui quina sigui la forma en què hagi comptabilitzat la revaloració.
• Mateixa amortització. I l’amortització fiscalment deduïble continuarà sent la que aplicava abans de la revaloració (és a dir, haurà de continuar calculant les amortitzacions fiscals sobre el valor d’adquisició originari).

Atenció. L’import de les revaloracions comptables no s’integrarà en la base imposable, excepte quan es duguin a terme en virtut de normes legals o reglamentàries que obliguin a incloure el seu import en el compte de pèrdues i guanys. L’import de la revaloració no integrada en la base imposable no determinarà un valor més gran, a efectes fiscals, dels elements revalorats.

Els ingressos i despeses, derivats d’aquest element, es determinaran a efectes fiscals sobre el mateix valor que tenien amb anterioritat a la realització de la revaloració, fet que suposa haver d’efectuar els corresponents ajustos al resultat comptable a fi de determinar la base imposable de cada exercici en el qual es computin els ingressos o despeses comptables procedents dels elements revalorats.

Tingui en compte que els béns afectats continuaran tenint, a efectes fiscals, el valor originari: si en el futur els ven, la plusvàlua s’haurà de calcular per la diferència entre el valor de venda i el valor net comptable, sense tenir en compte la revaloració.

Esment en la memòria

A més, en cas de procedir a una revaloració comptable, l’article 122 de la LIS estableix l’obligació d’esmentar en la memòria dels comptes anuals sobre l’import de la revaloració, els elements afectats i el període impositiu en què es van practicar.

El citat esment s’haurà de fer en totes i cadascuna de les memòries corresponents als exercicis en què els elements revalorats es trobin en el patrimoni del contribuent, en cas contrari, el seu incompliment constituirà infracció tributària greu, sancionada amb una multa pecuniària proporcional del 5% de l’import de la revaloració, el pagament de la qual no determinarà que el citat import s’incorpori, a efectes fiscals, al valor de l’element patrimonial objecte de la revaloració.