Les empreses d’hostaleria poden reduir la seva quota de l’IAE pel temps que van sofrir la paralització de la seva activitat durant la pandèmia

Volem informar-los que el Tribunal Suprem (TS) ha declarat, en dues sentències de 30 de maig de 2023 que les empreses que es dediquen a l’activitat d’hostaleria i restauració i que van haver de paralitzar la seva activitat, tancant les seves instal·lacions, a conseqüència de l’ordenat en el Reial decret 463/2020, de 14 de març, que va declarar l’estat d’alarma per la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 poden beneficiar-se d’una reducció en la quota de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE), que exigeixen els ajuntaments, proporcional al temps en què van sofrir aquesta paralització total.

La pandèmia de COVID-19 ha tingut un impacte significatiu en l’economia global, i un dels sectors més afectats ha estat el de l’hostaleria. Els restaurants, bars i hotels han experimentat tancaments temporals, limitacions en la seva capacitat i una disminució en la demanda a causa de les restriccions imposades per a contenir la propagació del virus.

El criteri del TS resulta generalitzable a tots aquells sectors econòmics que, en el context de la COVID-19, es van veure obligats a deixar de dur a terme l’activitat econòmica per imposició de les normes sanitàries aprovades.

En aquest sentit, cal recordar que el Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació sanitària ocasionada per la COVID-19, va imposar la suspensió de l’obertura al públic d’una gran quantitat d’activitats, incloses la restauració, l’hostaleria, els espectacles, les activitats esportives, d’oci i cultura, l’activitat de joc i recreatives, els parcs d’oci, i una part molt rellevant dels establiments detallistes, entre molts altres sectors. Aquesta suspensió es va mantenir durant diverses setmanes i en alguns casos no es va aixecar fins a la fi de l’estat d’alarma, el 21 de juny de 2020.

A més, i això és positiu, el Tribunal Suprem també afirma que no és necessari ni provar la paralització o tancament de l’empresa, ni posar en coneixement de l’Administració tal circumstància, perquè ambdues deriven directament de la llei, que les imposa a conseqüència de les mesures sanitàries. Només caldria provar que hi ha hagut una paralització total de l’activitat (si va haver-hi alguna activitat, com el lliurament a domicili, no es podria aplicar la reducció).

Hem d’advertir que l’anterior resulta aplicable quan estem davant un cessament total en l’activitat, per la qual cosa en quedarien fora els períodes en què l’activitat es va poder realitzar de manera parcial (com serien els casos de reducció d’aforaments a conseqüència de les mesures adoptades després de la finalització de la suspensió d’activitats, o si es va continuar duent a terme l’activitat a domicili -en el cas de l’hostaleria-).

El Tribunal Suprem afirma que el tancament total (paralització temporal i total obligatòria de l’activitat econòmica), ordenat pel decret que va aprovar l’estat d’alarma, no determina, per si mateix, la inexistència o no producció del fet imposable de l’IAE. Sosté que el que s’ha d’aplicar és el règim de paralització d’indústries que estableix l’apartat 4 de la regla 14 del Reial decret legislatiu 1175/1990, de 28 de setembre, per la qual s’aproven les tarifes i la instrucció de l’impost sobre activitats econòmiques, que suposa una rebaixa de la part proporcional de la quota, segons el temps en què l’empresa o activitat hagués deixat de funcionar.

En aquest context, és important analitzar com s’ha abordat el pagament de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE) en les empreses d’hostaleria durant la pandèmia, i les possibilitats de reclamació que avui dia disposen els contribuents afectats.

Quins hostalers poden aplicar-se la reducció en la quota pel tancament de la seva activitat en la pandèmia?

No totes les empreses del gremi hostaler podran beneficiar-se d’aquesta exempció, tenint en compte que cal veure els qui estan obligats a presentar la declaració i els qui estan exempts de pagar l’IAE.

Contribuents obligats a presentar la declaració de l’IAE

• Les entitats que realitzin una o diverses activitats econòmiques en territori espanyol i, l’import net del volum de negocis (INVN) sigui igual o superior a 1.000.000 €. El model que s’ha de presentar és el 840 o l’aprovat per l’entitat local en el cas de quotes municipals la gestió de les quals estigui delegada a aquesta entitat local.
• Els contribuents per l’impost sobre la renda de no residents, que operin a Espanya mitjançant establiment permanent i, que l’import net del volum de negocis (INVN) sigui igual o superior a 1.000.000 €. El model que s’ha de presentar és el 840 o l’aprovat per l’entitat local en el cas de quotes municipals la gestió de les quals estigui delegada a aquesta entitat local.

Per al càlcul de l’INVN del subjecte passiu es tindrà en compte el conjunt d’activitats econòmiques exercides per ell.

En el cas d’entitats que formen part d’un grup de societats per concórrer alguna de les circumstàncies considerades com a determinants de l’existència de control, l’INVN es referirà al conjunt d’entitats pertanyents a aquest grup, amb independència de l’obligació o no de consolidació comptable.

En el cas de contribuents per l’impost sobre la renda de no residents, s’atendrà l’INVN imputable al conjunt dels establiments permanents situats en territori espanyol.

Estan exempts i no estan obligats a presentar la declaració de l’IAE

1. L’Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals, així com els organismes autònoms de l’Estat i les entitats de dret públic d’anàleg caràcter de les comunitats autònomes i de les entitats locals.
2. Les entitats que iniciïn l’exercici de la seva activitat en territori espanyol, estan exemptes durant els dos primers períodes impositius. A aquest efecte, no es considerarà que s’ha produït l’inici de l’exercici d’una activitat quan aquesta s’hagi desenvolupat anteriorment sota una altra titularitat. Això ocorre, entre altres supòsits, en els casos de fusió, escissió o aportació de branques d’activitat.

En el cas d’entitats que iniciïn l’exercici de l’activitat i gaudeixin d’aquesta exempció, però, a més, duen a terme altres activitats per les quals han de presentar la declaració de l’IAE, quedarien obligades a presentar aquesta declaració.

3. Les persones físiques, siguin residents en territori espanyol o no.
4. Les entitats que realitzin una o diverses activitats en territori espanyol i tinguin un import net del volum de negocis (INVN) inferior a 1.000.000 €.
5. Els contribuents per l’impost sobre la renda de no residents, que operin a Espanya mitjançant establiment permanent i tinguin un import net del volum de negocis (INVN) inferior a 1.000.000 €.
6. Les entitats gestores de la Seguretat Social i les mutualitats de previsió social regulades en la Llei 30/1995, de 8 de novembre, d’ordenació i supervisió de les assegurances privades.
7. Els organismes públics de recerca, els establiments d’ensenyament en tots els seus graus, costejats íntegrament amb fons de l’Estat, de les comunitats autònomes o de les entitats locals, o per fundacions declarades benèfiques o d’utilitat pública i, els establiments d’ensenyament en tots els seus graus que, sense tenir ànim de lucre, estiguessin en règim de concert educatiu. S’ha de sol·licitar, a instàncies de part i es concedeix quan escaigui.
8. Les associacions i fundacions de persones amb discapacitat física, psíquica i sensorial, sense ànim de lucre, per les activitats de caràcter pedagògic, científic, assistencials i d’ocupació que, realitzin per a l’ensenyament, educació, rehabilitació i tutela de persones amb discapacitat. S’ha de sol·licitar, a instàncies de part i es concedeix quan escaigui.
9. La Creu Roja espanyola.
10. Els subjectes passius als quals els sigui aplicable l’exempció de l’IAE en virtut de tractats o convenis internacionals.

Atenció. Tots els subjectes passius estan exempts d’IAE en els dos primers anys d’inici de l’activitat econòmica, sense excepció, per la qual cosa si hi estan subjectes i no exempts, no es tributa per aquest impost fins al tercer any d’activitat. Tampoc tributen la totalitat de les persones físiques ni les entitats amb un volum de negocis inferior al milió d’euros, per la qual cosa, deixant al marge a les administracions públiques, que també estan exemptes, resulta que els únics contribuents efectius de l’IAE són les societats i altres entitats amb un volum de negocis igual o superior a 1.000.000 € (cal tenir en compte que per a càlcul del límit d’1.000.000 d’euros es consideraran les societats de manera individual, amb independència de la seva obligació de presentar comptes consolidats).

En el cas que hagi pagat l’IAE, nosaltres l’ajudem a analitzar les possibilitats de recuperació parcial de les quotes de l’IAE de l’exercici 2020 i la millor estratègia procedimental a seguir.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.