Aprofiti les millores que s’han introduït en el règim fiscal especial aplicable als treballadors desplaçats a territori espanyol (“règim d’impatriats”)

L’informem que amb efectes des de l’1 de gener de 2023, la Llei 28/2022 de foment de l’ecosistema de les empreses emergents (llei d’empreses emergents), ha introduït importants novetats en el règim fiscal especial de l’IRPF aplicable als treballadors desplaçats a territori espanyol (conegut com a “règim d’impatriats” o “Llei Beckham”), ampliant els supòsits en què s’aplica, i flexibilitzant els seus requisits, amb la finalitat d’atraure, mitjançant una fiscalitat més avantatjosa, talent estranger a territori espanyol.

Com a aspectes més nous d’aquesta reforma, destaquen la disminució del nombre de períodes impositius anteriors al desplaçament a territori espanyol durant els quals el contribuent no pot haver estat resident fiscal a Espanya, que passa de deu a cinc anys, amb el que es fa més senzill l’accés al règim. A més, s’estén l’àmbit subjectiu d’aplicació del règim als treballadors per compte d’altri, en permetre la seva aplicació a treballadors que, sigui ordenat per l’ocupador o no, es desplacin a territori espanyol per treballar a distància utilitzant exclusivament mitjans i sistemes informàtics, telemàtics i de telecomunicació, així com a administradors d’empreses emergents amb independència del seu percentatge de participació en el capital social de l’entitat. A més, s’estableix la possibilitat d’acollir-se al règim especial, això és, d’optar per la tributació per l’impost sobre la renda de no residents (IRNR), als fills del contribuent menors de vint-i-cinc anys (o sigui quina sigui la seva edat en cas de discapacitat) i al seu cònjuge o, en el supòsit d’inexistència de vincle matrimonial, el progenitor dels fills, sempre que compleixin unes condicions determinades.

Règim fiscal especial aplicable als treballadors desplaçats a territori espanyol (règim d’impatriats)

Cal recordar que aquest règim especial d’impatriats es regula en l’article 93 de la Llei de l’IRPF (LIRPF) i resultava d’aplicació als qui es desplaçaven a territori espanyol i adquirien la seva residència a Espanya, a conseqüència d’un contracte de treball (amb excepció de la relació laboral especial dels esportistes professionals regulada pel Reial decret 1006/1985, de 26 de juny) o de l’adquisició de la condició d’administrador en una entitat no vinculada (en els termes previstos en l’article 18 de la Llei 27/2014 de l’impost sobre societats).

A més s’havien de complir una sèrie de requisits, com el de no haver residit prèviament a Espanya durant els 10 períodes impositius anteriors al desplaçament.

L’avantatge fiscal d’aquest règim especial és que els contribuents acollits tributaran com a no residents, conforme a les regles de l’IRNR (tributant per les rendes de fonts espanyoles) en lloc de com a contribuents de l’IRPF (tributant per la seva renda mundial), en el període impositiu de canvi de residència i en els 5 períodes impositius següents.

Aquest règim especial permet tributar en l’IRPF els rendiments del treball a un tipus general del 24% a aquells treballadors no residents que es desplacin a Espanya i adquireixin la residència fiscal (aquest tipus és del 47% per a les rendes que excedeixin de 600.000 euros).

Principals novetats per a 2023

Com ja hem esmentat, ara la Llei 28/2022 modifica aquest règim especial, regulat en l’article 93 de la LIRPF, introduint les següents novetats des de l’01-01-2023 que permet obtenir un estalvi fiscal important:

• Es minora el nombre de períodes impositius anteriors al desplaçament a territori espanyol durant els quals el contribuent no pot haver estat resident fiscal a Espanya, que passa de 10 a 5 anys. Això pot beneficiar a espanyols que hagin anat a viure a l’estranger fa més de cinc anys i que tinguin unes rendes anuals elevades.
• S’estén l’àmbit subjectiu d’aplicació del règim (fins ara limitat a treballadors per compte d’altri i administradors que participessin en menys del 25% en el capital de la seva empresa), podent també acollir-se:
• Administradors. Per adquirir la condició d’administrador d’una empresa, independentment de la seva participació en ella, sempre que no es tracti d’una entitat patrimonial (en aquest cas, continua sent necessari que l’administrador tingui una participació inferior al 25%).
• Emprenedors. A conseqüència de la realització a Espanya d’una activitat econòmica definida com a activitat emprenedora, mitjançant un informe favorable de l’entitat pública ENISA.
• Autònoms altament qualificats. A conseqüència de la realització a Espanya d’una activitat econòmica per part d’un professional altament qualificat que presti serveis a empreses emergents o que dugui a terme activitats de formació, recerca, desenvolupament i innovació, percebent per això una remuneració que representi en conjunt més del 40% de la totalitat dels seus rendiments empresarials, professionals i del treball personal.
• Teletreballadors internacionals (també anomenats “nòmades digitals”): també serà aplicable a treballadors que es desplacin a Espanya -a petició o no de la seva empresa-, però que continuïn prestant serveis a distància per a la seva empresa estrangera per mitjans i sistemes informàtics, telemàtics i de telecomunicació. En particular, s’entén complert aquest requisit si el treballador disposa del denominat visat de caràcter internacional per a teletreball.
• S’estableix la possibilitat d’acollir-se al règim especial, això és, d’optar per tributar per l’IRNR, als fills del contribuent menors de vint-i-cinc anys (o sigui quina sigui la seva edat en cas de discapacitat) i al seu cònjuge o, en el supòsit d’inexistència de vincle matrimonial, el progenitor dels fills, sempre que compleixin les següents condicions:
  • Que es desplacin a territori espanyol amb el contribuent o en un moment posterior, sempre que no hagués finalitzat el primer període impositiu en el qual a aquest li resulti d’aplicació el règim especial.
  • Que adquireixin la seva residència fiscal a Espanya.
  • Que no hagin estat residents a Espanya durant els 5 períodes impositius anteriors a aquell en què es produeixi el seu desplaçament a territori espanyol i que no hagin obtingut rendes que es qualifiquin d’obtingudes mitjançant establiment permanent situat en territori espanyol, excepte a conseqüència de la realització a Espanya d’una activitat econòmica definida com a activitat emprenedora i d’una activitat econòmica per part d’un professional altament qualificat que presenti serveis a empreses emergents, o que dugui a terme activitats de formació, recerca, desenvolupament i innovació, percebent per això una remuneració que representi en conjunt més del 40% de la totalitat dels rendiments empresarials, professionals i del treball personal.
  • Que la suma de les bases liquidables totals d’aquests altres contribuents (fills, cònjuge o progenitor) que es desplacen a Espanya amb el contribuent que origina l’aplicació del règim especial, sigui inferior a la base liquidable d’aquest últim contribuent.

Aquest règim especial resultarà aplicable durant els successius períodes impositius en els quals, complint-se aquestes condicions, l’hi resulti també d’aplicació al contribuent que origina l’aplicació del règim especial.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.