Principals mesures en l’impost sobre el patrimoni incloses en el Llibre blanc sobre la Reforma Tributària

L’informem que amb data 4 de març de 2022 es va fer públic el Llibre blanc sobre la Reforma Tributària. El llibre blanc és el resultat del treball fet pel comitè d’experts, als qui la Secretaria d’Estat d’Hisenda va encarregar la seva redacció mitjançant la Resolució de 12 d’abril de 2021, amb la finalitat que serveixi de fonament per a una reforma del sistema tributari.

A continuació, els exposarem un resum, sistematitzat de les recomanacions i propostes del Llibre blanc en relació amb l’impost sobre el patrimoni.

Atenció. En relació amb aquest impost, el comitè advoca pel seu manteniment amb l’establiment d’una exempció d’un milió d’euros.

Segons el parer del comitè d’experts, els reptes més immediats per al sistema tributari són:

• La contribució als objectius de suficiència i sostenibilitat de les finances públiques.
• El seu paper en el procés de transició energètica i en la mitigació de l’impacte del canvi climàtic.
• Aconseguir l’equitat horitzontal entre contribuents en l’aplicació de cadascuna de les figures impositives.
• Garantir de manera permanent l’equitat vertical del conjunt del sistema tributari en un context d’augment de la desigualtat de la renda i de més concentració de la riquesa.
• La seva adaptació als canvis i processos en curs, com són el procés de digitalització de l’economia, la mobilitat internacional de les bases impositives, l’automatització o l’envelliment poblacional.

Aquestes són les principals mesures proposades per aquest comitè en l’àmbit de l’impost sobre el patrimoni.

Recomanacions de l’OCDE

L’any 2018, l’OCDE va elaborar les següents propostes per a la reforma de l’impost sobre el patrimoni:

• Reduir el nombre d’exempcions i desgravacions fiscals, mantenint l’exempció dels actius comercials, amb criteris clars que restringeixin la disponibilitat de l’exempció a situacions justificades, i conservant igualment una exempció per a efectes personals i domèstics fins a un cert valor.
• La base imposable s’ha de referir als valors de mercat dels actius; podent incloure un percentatge fix d’aquest valor de mercat entorn del 80 o 85 %, per evitar possibles conflictes sobre la valoració, així com per compensar-ne els costos de manteniment.
• Mantenir constant el valor dels actius de difícil valoració o el valor de la riquesa neta total dels contribuents cada cert període de temps per evitar reavaluacions anuals.
• Permetre que els deutes siguin deduïbles només si s’han contret per adquirir actius imposables. I si el llindar d’exempció fiscal és alt, considerar la possibilitat de limitar encara més la deduïbilitat del deute.
• Preveure mesures que permetin pagaments a terminis per als contribuents amb restriccions de liquiditat.
• Assegurar la transparència en el tractament dels actius mantinguts en fideïcomisos. Així com incrementar els esforços per millorar la transparència fiscal i intercanviar informació sobre els actius que posseeixen els residents en altres jurisdiccions i desenvolupar informes de tercers.
• Establir regles per prevenir la doble imposició internacional sobre el patrimoni.

Mesures per mitigar el risc de deslocalització internacional

En relació amb els riscos de deslocalització internacional, el comitè proposa el següent:

• Amb caràcter general, plantejar davant la Unió Europea la necessitat de reforçar la Directiva antiabús en relació amb situacions de competència fiscal lesiva entre els Estats membres i el seu impacte en la deslocalització de persones físiques.
• Respecte dels contribuents residents, aplicar la norma continguda en l’article 8.2 de la Llei de l’IRPF a les jurisdiccions no cooperatives, d’acord amb el que es disposa referent a això en la Llei 11/2021, concretant el concepte de “nivell impositiu efectiu considerablement inferior” en relació amb el risc de deslocalització.
• Per al supòsit dels contribuents no residents, proposar una reserva a l’article 22 del Model Conveni de l’OCDE que permeti, en els convenis de doble imposició signats per Espanya, introduir en aquest precepte una norma anàloga a la prevista en l’article 13.4 del referit Model Conveni respecte dels guanys de capital, de manera que l’Estat de la font pugui gravar en aquest impost les accions i participacions en societats l’actiu de les quals consisteixi majoritàriament en béns immobles o drets de gaudi sobre ells situats en el seu territori.

Subjecció i valoració dels criptoactius

La proposta dels experts en aquest àmbit consisteix a incloure un esment addicional en la norma que determina el fet imposable als “béns i drets de contingut econòmic, sigui quina sigui la seva forma o representació”, així com un altre esment a la titularitat d’aquesta mena d’actius en funció de la legislació substantiva que, en el seu moment, els reguli, apel·lant a l’adopció urgent d’aquesta regulació.

D’altra banda, fins que no es disposi d’una regulació substantiva, els criptoactius s’han de valorar, aplicant la regla de valoració corresponent a l’actiu subjacent o bé considerant que, sigui quina sigui la seva modalitat, encaixen en la norma continguda en l’article 24 de la Llei de l’impost, amb l’obligació de valorar-los a preu de mercat.

Aquesta segona opció requereix informació i control sobre el mercat de criptoactius, reforçant les obligacions d’informació; i per això a l’espera de l’aprovació i transposició de la DAC 8, s’haurien d’estendre les obligacions d’informació establertes en la Llei 11/2021 respecte de les criptomonedes, a tota mena de criptoactius.

Valoració de béns immobles i accions i participacions

En aquest punt, el comitè entén que l’aprovació per la Llei 11/2021 del nou criteri basat en el valor de referència aconsella, en relació amb possibles reformes de l’impost, un temps d’espera raonable que permeti avaluar els resultats d’aplicar aquest criteri.

La proposta dels experts en relació amb la valoració d’accions i participacions en entitats patrimonials o de mera tinença, demana valorar aquestes participacions amb unes regles diferents de les establertes en l’article 16.1 de la Llei de l’impost, utilitzant en el seu lloc les que corresponguin, segons aquesta mateixa Llei, als béns i drets subjacents la titularitat dels quals ostenti l’entitat, aplicant el valor resultant per a cada soci o partícip persona física, en la proporció que correspongui.

Tractament fiscal dels deutes

Les propostes del comitè en relació amb el tractament fiscal dels deutes en l’impost sobre el patrimoni, pivota sobre els següents quatre punts:

• Mantenir la limitació actual quant a la no deduïbilitat dels deutes relacionats amb béns exempts.
• Renunciar a l’establiment d’altres limitacions quantitatives, ja que, si es tracta de deutes reals, afectarien negativament la capacitat econòmica i a la configuració de l’impost l’adequació a aquest principi del qual exigeix gravar el patrimoni net.
• Possibilitat d’inclusió d’una norma antiabús especial, establint una limitació a la deduïbilitat de deutes contrets sense motiu econòmic vàlid en supòsits de vinculació societària o familiar.
• Reforçar el control sobre l’efectivitat dels deutes, potenciant la informació respecte dels creditors i especialment quan aquests no siguin residents a Espanya, amb l’ús dels mecanismes d’informació previstos en la normativa de la Unió Europea i en els convenis de doble imposició.

Quota íntegra i límit conjunt amb l’IRPF

• El Comitè aposta pel manteniment de la norma que estableix els topalls de la quota íntegra, basant-se per a això en raons de liquiditat, ja que l’impost sobre el patrimoni és un tribut anual i, en conseqüència, recurrent; per la qual cosa la seva supressió implicaria una càrrega fiscal excessiva.
• Inclusió en el càlcul de la base tant els guanys patrimonials no justificats com els guanys amb un termini de generació superior a l’any, pel fet que la seva actual exclusió pot provocar decisions dels contribuents destinades a evitar l’aplicació del límit conjunt. No obstant això, el comitè alerta que s’ha de tenir en compte que aquesta inclusió al seu torn podria estimular la no realització d’inversions amb la mateixa fi.
• Possibilitat de revisar a l’alça del límit conjunt IRPF-IP, actualment situat en el 60 per 100 de la base imposable de l’IRPF, amb una quota mínima del 20 per 100.
• Elevació de la quota mínima fins a un màxim del 30 per 100 amb la finalitat d’incrementar el potencial redistributiu de l’impost.

Mínim exempt

• El Comitè proposa fixar la quantia del mínim exempt en 1.000.000 d’euros, quantia que justifica per l’aplicació de nous criteris de valoració introduïts pels valors de referència.
• Així mateix, el comitè espera que la base de l’impost s’ampliï a conseqüència de la revisió que es proposa de les exempcions de l’empresa familiar i l’habitatge habitual.

Exempcions

• El Comitè proposa el manteniment de l’exempció del patrimoni empresarial i professional avaluant periòdicament l’efectivitat de la mesura i revisant la seva regulació amb la finalitat d’evitar la seva desnaturalització, incrementar la seguretat jurídica i reduir la litigiositat.
• Referent a l’exempció sobre l’habitatge habitual, també se’n proposa el manteniment, sotmesa a una avaluació d’impacte sobre l’aplicació efectiva de l’impost i tenint en compte el nou marc de valoració dels béns immobles, revisant, si escau, l’import màxim actualment vigent de 300.000 euros.

Escala de gravamen i determinació de la quota líquida

• En relació amb l’escala estatal de l’impost, el comitè proposa una tarifa progressiva, a partir del 0,5 per 100 i que el seu màxim s’hauria de situar entorn de l’1 per 100.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.