- 3 maig, 2022
- Category: Economia, Empreses, Legal
Les targetes revolving són un tipus de targeta de crèdit que permet finançar les compres i disposicions efectuades amb una targeta de crèdit. Permeten que en comptes de pagar les disposicions efectuades íntegrament al final de mes o en el moment mateix de la disposició, aquestes puguin ser finançades amb el seu interès corresponent. Bàsicament hi ha dos tipus de modalitats, les que es paga un fix mensual, i les que es paga un percentatge del disposat al mes, oscil·len entre el 5 i el 25 % del disposat, sent que el que no es paga a data de liquidació es finança com si fos un crèdit. Es tracta al final d’un crèdit al consum, que comporta uns tipus d’interès que en molts casos superen el 25% TAE, cosa que la jurisprudència considera nul per usura.
La forma de comercialització d’aquestes targetes també és atractiu, ja que normalment l’emissió i la concessió de les mateixes es fa de forma gratuïta i moltes sense comissions, però no sempre s’adverteix al consumidor dels importants tipus d’interès que s’apliquen a les quantitats disposada i no pagades a data de liquidació, cosa que va creant una espiral d’important endeutament que porta fins i tot a la possibilitat de no poder fer front al deute generat. Per tant, cal tractar-los com un producte financer complex.
La forma habitual de reclamar judicialment aquest tipus de targetes és l’aplicació de Llei d’Usura, també coneguda com a llei Azcárate, sobretot a partir de la Sentència del Tribunal Suprem número 628/2015 de 25 de novembre, i que va ser la que va obrir la via judicial en què s’ha inspirat la jurisprudència que s’està generant en aquest àmbit.
A partir de la Sentència esmentada, s’ha generat una veritable allau de demandes judicials, basades en una doble via, la manca de transparència de la comercialització i la contractació d’aquest tipus de targetes, i en l’aplicació de la Llei d’Usura pels tipus d’interès aplicats.
Joan Barba Martín
Advocat JDA/SFAI
Consulti els nostres serveis aquí.