És possible la recuperació de l’IAE pagat en pandèmia per les restriccions derivades de la COVID-19?

Empreses i empresaris de diversos sectors (hostaleria, joc, propietaris d’hotels, etc.) van pagar l’impost sobre activitats econòmiques (IAE) corresponent a tot l’exercici 2020/2021, tot i que, durant una part important d’aquest període, l’establiment va restar tancat i, per tant, no va tenir activitat econòmica, o bé es va dur a terme amb restriccions.

Recordem que els establiments hotelers, entre altres, es van veure obligats a tancar per la declaració de l’estat d’alarma i, després, es van veure afectats per les restriccions adoptades per les comunitats autònomes.

Doncs bé, s’està posant en dubte que sigui procedent el pagament de l’IAE per aquells períodes de l’any 2020/2021 en els quals no es podia exercir l’activitat econòmica, o bé s’exercia de manera limitada, a causa de les restriccions derivades de la COVID-19.

En aquest sentit, en els últims mesos s’han publicat diversos pronunciaments en els quals els nostres tribunals han qüestionat les liquidacions de l’IAE per poder reclamar davant el corresponent Ajuntament la devolució, encara que sigui parcial, de l’IAE referent als anys 2020 i 2021, ja que en aquests exercicis no s’ha produït l’exercici de l’activitat en virtut de les restriccions adoptades pel Govern amb motiu de la pandèmia per la COVID-19, o s’ha produït amb greus limitacions.

Meritació i fet imposable de l’IAE

El fet imposable d’aquest impost està constituït pel mer exercici d’activitats econòmiques, i la meritació, o cosa equivalent, el naixement de l’obligació de tributar per IAE es produeix el primer dia del període impositiu, això és, el dia u de gener de cada any respecte de les activitats en curs.

Ara bé, encara que la mateixa normativa de l’impost, preveu que les quotes de l’IAE són irreductibles (per exemple, per la baixa temporal de l’activitat), sí que contempla que es puguin prorratejar per trimestres naturals pel cessament de l’activitat en algun moment de l’exercici, i això habilita el contribuent per sol·licitar la devolució de la part de la quota corresponent als trimestres naturals en els quals s’hagués cessat l’activitat.

És sobre la base d’aquest fonament que podrien existir arguments per poder reclamar davant el corresponent Ajuntament la devolució, encara que sigui parcial, de l’IAE referent als anys 2020 i 2021, ja que en aquests exercicis no s’ha produït l’exercici de l’activitat en virtut de les restriccions adoptades pel Govern amb motiu de la pandèmia per la COVID-19, o s’ha produït amb greus limitacions. Es tracta d’un supòsit d’absència de fet imposable de l’IAE.

Tribunals

Entre altres, cal destacar les següents sentències:

1. El Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura, en la seva sentència del 2 de desembre de 2021, reconeix el dret del contribuent a obtenir una reducció proporcional de la quota de l’IAE pel període de tancament obligatori de l’activitat durant 2020, confirmant així la conclusió del Jutjat contenciós administratiu núm. 3 d’Alacant. En aquesta sentència, a més, el tribunal rebutja de manera expressa els raonaments (en contra d’aquesta conclusió) defensats pel Tribunal Econòmic Administratiu Regional d’Aragó en la seva resolució del 22 de juliol de 2021.

2. El Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Santander ha dictat una sentència de 16 de desembre de 2021, en la qual ha anul·lat el rebut de l’IAE de 2020 d’una entitat, per haver estat emès sense tenir en compte les especials circumstàncies concurrents en aquest exercici.

El jutjat entén que el recurrent ha acreditat que el sector econòmic al qual pertany havia tingut pèrdues generalitzades durant l’any 2020, la qual cosa suposa que s’incompleixi una de les premisses establertes en la normativa reguladora de l’IAE perquè es pugui exigir aquest impost. Aquest pronunciament suposa un pas més respecte de la sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura, perquè anul·la tota la quota de l’IAE en lloc de reduir-la proporcionalment pel període de tancament obligatori de l’activitat econòmica.

3. El Jutjat Contenciós Administratiu núm. 3 de València, en la seva sentència de l’11 de gener de 2022, que ha estimat el recurs d’una empresa hotelera contra l’Ajuntament de València i acorda que li siguin reemborsats 26.888,70 euros de l’IAE de l’exercici de 2020 a causa de les restriccions de la pandèmia (tancament durant l’estat d’alarma i posteriors restriccions en els aforaments).

En aquesta sentència, el jutjat deixa patent d’una banda que, encara que la meritació de l’IAE es produeix l’u de gener, i la liquidació per aquest tribut hauria adquirit fermesa per no haver-se reclamat en termini voluntari, la prohibició d’exercici de l’activitat per disposició reglamentària del Govern es va posar de manifest amb posterioritat a la meritació de l’impost. En conseqüència, d’acord amb l’art. 89 de la normativa de l’IAE i l’art. 221 de la Llei General Tributària, que reconeix el dret a la devolució d’ingressos indeguts quan així ho estableixi la norma tributària, permetria al contribuent realitzar la reclamació oportuna sol·licitant el prorrateig de la quota anual de l’IAE liquidada per l’Ajuntament.

D’altra banda, tal com esmenta la sentència, la normativa de l’IAE estableix els procediments i implicacions dels supòsits d’alta i cessament voluntari en l’exercici, a l’hora de determinar el període impositiu, amb comunicació expressa a l’Administració Tributària, perquè naturalment, la llei tributària regula els supòsits de normalitat, i no d’excepcionalitat, tal com ha succeït per les circumstàncies esdevingudes per la COVID-19. És sobre la base d’aquesta excepcionalitat no contemplada en la normativa de gestió de l’IAE, que la sentència s’acull per considerar que no és exigible la formalitat, en els terminis establerts en la normativa, per comunicar la baixa d’activitat.

D’altra banda, un altre argument addicional per a la interposició de la reclamació de devolució de l’IAE està vinculat amb el principi de capacitat econòmica, pel qual es regeix el nostre ordenament tributari. Simplement assenyalar que, s’exigeix el pagament d’un tribut íntegre a contribuents que durant gran part de l’exercici es van veure obligats a tancar completament el seu negoci, o el van dur a terme amb importants limitacions per restriccions d’aforament, i, en conseqüència, no van tenir cap mena de capacitat econòmica.

Possibilitat de recórrer a l’ajuntament per sol·licitar la devolució de l’IAE

Aquestes interpretacions judicials obren la porta al fet que els empresaris afectats per les restriccions provocades per la COVID-19 en l’exercici de la seva activitat, puguin demanar la devolució de l’IAE (així com de determinades taxes) indegudament pagades, per a això resultarà fonamental analitzar quin és el procediment adequat per activar aquesta petició de devolució.

Encara que aquestes sentències aïllades no constitueixen jurisprudència i, per tant, les seves resolucions no són vinculants per a l’administració local, aplanen el camí per a les possibles reclamacions que es puguin interposar referent a això, sobre la base que els tribunals estan acollint favorablement la necessitat de (i) tenir en compte les excepcionals circumstàncies que van afectar l’exercici 2020/2021 a conseqüència de la pandèmia; i de (ii) garantir el respecte als principis de capacitat econòmica i no confiscatori, que regeixen en el nostre sistema tributari.

Pel que escau estudiar cada cas en concret i analitzar el compliment dels requisits que la jurisprudència està marcant per a la procedència de la devolució.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.