Què s’entén per «immobilitzat material nou» a afectes de l’impost sobre societats?

La Direcció General de Tributs (DGT) en la seva consulta vinculant V3224-21, de 28 de desembre de 2021, ha aclarit què s’entén per «immobilitzat material nou» a afectes de l’impost sobre societats.

La definició de «nou» que ofereix el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, en la seva primera accepció, és la següent: «1. adj. Originat o ocorregut fa poc, aparegut de poc, que apareix per primera vegada.».

Sembla clar que no poden existir discrepàncies o matisacions sobre aquest tema. No obstant això, què succeeix si alguna cosa comença a fer-se o fabricar-se, es para aquest procés i després es reprèn? El resultat tindrà el caràcter de nou?

Aquesta pregunta la respon la consulta vinculant V3224-21, de 28 de desembre de 2021, de la Direcció General de Tributs.

El primer que hem d’entendre és que la normativa de l’impost sobre societats ha regulat, de manera diversa i canviant al llarg de la vigència de les diferents normes que la recollien, que a l’adquisició d’immobilitzat material se li pogués aplicar totalment o parcial una amortització «especial».

Aquesta amortització especial pot consistir en l’amortització accelerada o llibertat d’amortització del preu d’adquisició de l’immobilitzat.

Sense entrar a valorar la diferència entre amortització comptable i fiscal i les diferències temporàries que això genera, això suposa un gran incentiu perquè els contribuents puguin acollir-se a aquest tipus de, podem denominar-los, règims especials d’amortització.

En l’actual configuració de l’impost, l’article 102 de la LIS regula per a un contribuent particular, entitat de reduïda dimensió, el següent respecte a l’adquisició d’immobilitzat material nou:

«1. Els elements nous de l’immobilitzat material i de les inversions immobiliàries, afectes a activitats econòmiques, posats a la disposició del contribuent en el període impositiu en el qual es compleixin les condicions de l’article anterior, podran ser amortitzats lliurement sempre que, durant els vint-i-quatre mesos següents a la data de l’inici del període impositiu en què els béns adquirits entrin en funcionament, la plantilla mitjana total de l’empresa s’incrementi respecte de la plantilla mitjana dels dotze mesos anteriors, i aquest increment es mantingui durant un període addicional d’uns altres vint-i-quatre mesos.

La quantia de la inversió que es podrà beneficiar del règim de llibertat d’amortització serà la que resulti de multiplicar la xifra de 120.000 euros pel referit increment calculat amb dos decimals.

Per al càlcul de la plantilla mitjana total de l’empresa i del seu increment es prendran els treballadors ocupats, en els termes que disposi la legislació laboral, tenint en compte la jornada contractada en relació amb la jornada completa.

La llibertat d’amortització serà aplicable des de l’entrada en funcionament dels elements que s’hi puguin acollir».

Els fets que es plantegen pel consultant davant la DGT són els següents:

Una societat limitada amb seu en territori espanyol que compleix els requisits per ser catalogada com a empresa de reduïda dimensió, i que pretén adquirir una nau industrial per a l’exercici de la seva activitat i fer ús de la possibilitat d’aplicar-ne la lliure amortització. La nau no va ser acabada pel seu primer propietari, no té instal·lació elèctrica, sanitària, aigua, etc., sense revestiments ni finestres de cap mena, per la qual cosa la seva posada en funcionament està prevista per a l’exercici següent, perquè s’ha d’acabar i encara que es va inscriure al registre de la propietat, a l’ajuntament no figura cap expedient de llicència d’obra ni obertura d’activitat, i no existeix informe urbanístic expedit per l’ajuntament i taxació o certificació d’una entitat inscrita al Registre de Societats de Taxació del Banc d’Espanya. Per tot això, es qüestiona si es pot entendre com a “element nou” a l’efecte de poder aplicar la llibertat d’amortització.

Definició de nou en la normativa fiscal

Com veiem, es fa necessari donar una definició de nou, en particular, respecte dels fets que exposa el consultant.

D’aquesta manera, l’esmentada consulta disposa el següent:

«En relació amb la qüestió plantejada, un element és nou quan està acabat de fer o fabricat, quan sigui utilitzat o posat en condicions de funcionament per primera vegada. En aquest cas, resultarà necessari que la nau no hagi estat objecte d’utilització amb anterioritat i que entri en funcionament per primera vegada en seu de la consultant, si bé es tracta d’una qüestió de fet que haurà de ser provada, si és el cas, per qualsevol mitjà de prova vàlid en Dret i la seva valoració correspondrà als òrgans competents de l’Administració Tributària».

És molt rellevant l’apreciació que es fa respecte a la primera posada en funcionament, ja que és possible que l’adquisició d’un determinat immobilitzat es realitzi fins i tot en un període impositiu anterior al de la seva posada en funcionament per condicionament del lloc on s’instal·larà, obres de millora o qualsevol altre tipus d’eventualitat o circumstància que determini que el començament del seu cicle productiu es retardi.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.