La nova Llei de la cadena alimentària estableix importants novetats per a les empreses del sector

Per tercera vegada en menys de dos anys es produeix un canvi legislatiu de gran importància en la llei més important per al sector alimentari espanyol. El passat 15 de desembre es va publicar al BOE la Llei 16/2021, per la qual es modifica, una vegada més, la Llei 12/2013, de mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentària (Llei de la cadena alimentària). El nou text introdueix rellevants novetats per a totes les empreses que participen en el sector de l’alimentació. En aquest circular analitzem els aspectes més rellevants.

Entrada en vigor i règim transitori

La Llei va entrar en vigor el passat dia 16 de desembre de 2021.

No obstant això, la llei preveu que els contractes alimentaris en vigor en el moment de la seva publicació, incloses les seves pròrrogues i novacions, mantindran la seva validesa, si bé hauran d’adaptar-se en allò en què no s’ajustin al disposat abans de l’1 de maig de 2022.

Ampliació de l’àmbit d’aplicació

• S’amplia l’àmbit d’aplicació de la llei, amb la incorporació de nous segments de la cadena alimentària que fins avui quedaven expressament exclosos (empreses d’hostaleria i restauració amb un volum de facturació superior a 10M € i empreses de serveis d’allotjament amb un volum de facturació superior a 50M €). Les activitats de transport continuen excloses.
• S’estén l’obligació de complir amb el règim de contractació de la llei a totes les relacions contractuals entre operadors de la cadena que superin els 1.000 euros (per remissió a l’import fixat en la normativa de prevenció i lluita contra el frau). Fins ara, aquesta obligació es limitava a relacions comercials amb situació de desequilibri entre les parts, de preu superior a 2.500 euros. Es continuen exceptuant les relacions amb consumidors finals.
• S’estén l’àmbit d’aplicació territorial de la normativa. La llei s’aplicarà quan una part estigui establerta a Espanya i l’altra en un altre Estat membre de la UE i no resulti d’aplicació la legislació d’aquest Estat membre. A més, quan una de les parts tingui el seu establiment a Espanya i l’altra en un Estat no membre de la UE, resultaran sempre d’aplicació les prohibicions de la llei i el seu règim sancionador.

Modificacions en el règim de contractació

• S’introdueix expressament la necessitat que les parts signin els contractes.
• S’estableix la nul·litat de les clàusules relacionades amb el preu del contracte que no incloguin el contingut mínim exigit per la llei (entre altres aspectes, la indicació dels pagaments, descomptes i l’obligatorietat que el preu que percebi un productor primari sigui superior al total de costos assumits).
• S’estableix un termini màxim per a les negociacions comercials anuals, que no podrà ser superior als tres mesos des del seu inici. En cas que estigui prevista la renovació automàtica del contracte, es negociaran les noves condicions comercials abans del seu venciment o en el termini dels dos mesos posteriors al seu venciment.

Durant aquest temps, continuarà vigent el contracte anterior, però es podrà pactar que les noves condicions comercials retrotreguin el seu efecte fins al venciment de les anteriors.

• S’amplia l’obligació de conservació de documents relacionats amb els contractes, inclosa la correspondència entre les parts, de 2 a 4 anys.
• S’estableix l’obligatorietat d’inscriure els contractes subscrits amb productors primaris (i les seves modificacions) en un nou registre digital, que haurà de ser creat i posat en funcionament pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Es posposa expressament aquesta obligació d’inscripció fins que el registre sigui del tot operatiu (que es preveu a partir de l’1 de gener de 2023).

Pràctiques abusives

Un altre element destacable és la incorporació d’un nou repertori de pràctiques que es reputen abusives.

En el catàleg de pràctiques, la norma incorpora les anomenades pràctiques negres i grises de la directiva, és a dir, un conjunt de conductes -algunes ja contemplades al nostre ordenament- que el legislador europeu ha considerat que en tot cas s’han de tenir per abusives o que poden ser-ho en cas que no es pactin expressament per les parts de manera clara i sense ambigüitat en les relacions comercials, respectivament.

Entre les primeres, és a dir, les que podríem considerar com a pràctiques negres o especialment prohibides, poden destacar-se les següents, per citar-ne tan sols algunes de les que considerem de més rellevància pràctica:

1. els supòsits en els quals una de les parts del contracte alimentari exigeixi a l’altra pagaments que no estan relacionats amb la venda dels productes;
2. aquells en els quals una de les parts del contracte alimentari cancel·li una comanda de productes agrícoles i alimentaris peribles dins dels trenta (30) dies previs al moment assenyalat; o, per exemple,
3. que el comprador exigeixi al proveïdor que pagui per la deterioració o la pèrdua, o per tots dos motius, de productes agrícoles i alimentaris, ocorreguts en els locals del comprador o quan la propietat ja ha estat transferida al comprador, sense que aquesta deterioració o pèrdua es deguin a negligència o culpa del proveïdor.

Aquesta última farà que sigui clau, ara encara més, fixar en els contractes alimentaris el moment de transmissió de la propietat i el risc, ja que no seran possibles els pactes pels quals es descompti producte deteriorat amb posterioritat.

Així mateix, s’inclou la prohibició de modificació unilateral dels termes del contracte de subministrament de productes agrícoles i alimentaris; qüestió que, d’una altra part, és innecessari citar en la mesura en què ja està prohibit amb caràcter general en el nostre ordenament (article 1.256 del Codi Civil).

Les pràctiques grises només estan prohibides si les parts no les han pactat prèviament i de manera clara. Entre els exemples més destacables s’assenyalen els següents:

• i. que es carregui a una de les parts un pagament com a condició per l’emmagatzematge, l’exposició o la inclusió en una llista amb les referències dels seus productes agrícoles i alimentaris, o la seva posada a disposició al mercat;
• ii. que una de les parts exigeixi a l’altra que pagui per la publicitat de productes agrícoles i alimentaris realitzada per aquella; o, per exemple,
• iii. que el comprador retorni productes agrícoles i alimentaris no venuts al proveïdor sense pagar per aquests productes no venuts, o la seva eliminació, o totes dues coses.

Infraccions i sancions

• S’incorporen noves infraccions (s’introdueixen conductes del nou catàleg de pràctiques abusives) i se’n requalifiquen d’altres ja existents (per exemple, la infracció consistent a exigir pagaments addicionals sobre el preu pactat passa de lleu a greu).
• S’amplien els períodes de prescripció de les infraccions greus (de 2 a 3 anys) i molt greus (de 3 a 5 anys).
• S’atribueix la competència decisòria per imposar les sancions de menor entitat al director de l’Agenda d’Informació i Control Alimentaris.
• S’aclareix l’impacte de les conductes reiterades. S’aclareix que opera la reincidència quan es doni la comissió d’una segona o ulterior infracció en el termini de dos anys (n’hi ha prou que es tracti d’una infracció de la mateixa naturalesa i de la mateixa gravetat, sense que sigui exigible que es tracti exactament de la mateixa conducta infractora).

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.