Els contractes o pactes de confidencialitat com a mesura de protecció interna de les empreses

Els acords de confidencialitat, també coneguts com a NDA (Senar-Disclousure Agreement) són les eines legals que usen les empreses amb l’objectiu que la informació sensible que aquestes tracten no sigui revelada a tercers. En virtut d’aquests contractes, les parts queden obligades a no difondre aspectes d’una determinada negociació o processos interns que podrien afavorir a la competència i produir un greu mal a la societat, fos econòmic o de reputació. Aquest deure de mantenir la confidencialitat pot pactar-se pel període que duri la negociació, i fins i tot durant un transcurs de temps posterior.

Poden estar subscrits per dues empreses o més, així com entre l’empresa i els seus empleats d’aquesta, que serà els que a continuació analitzarem. És important que el treballador signi un acord de confidencialitat per a empleats amb la finalitat que no es reveli en cap ocasió a personal aliè dades que podrien perjudicar el desenvolupament organitzacional de l’empresa.

En funció de la tipologia de societat que sigui, el seu volum, o l’activitat econòmica a la qual es dediqui, el llistat de temes al qual quedarà subjecte l’acord de confidencialitat pot variar, encara que entre els aspectes més comuns sempre solen destacar: plans o models de negoci, dades econòmiques i financeres, privacitat dels clients, marques i patents, etc.

Pel que es refereix al contingut de l’acord, de manera general haurà d’estar format per un conjunt de clàusules que continguin la descripció de l’obligació de secret, així com les condicions i excepcions que es prevegin. Haurà de constar també les possibles conseqüències que es derivin en cas que l’acord s’incompleixi, juntament amb les obligacions i responsabilitats que entre les parts subscriguin. A grans trets, el contingut i format que un acord de confidencialitat hauria de seguir és el següent:

• Identificació de les persones, empreses o institucions signants, així com la posició que ocupa cadascuna d’elles en l’acord.
• Determinació de la informació que tindrà caràcter confidencial, concretant sobre quins assumptes les parts hauran de mantenir en secret i no difondre-ho a tercers.
• Durada i període de temps en què les parts hauran de mantenir la confidencialitat acordada.
• Sancions que s’imposaran a les parts en cas d’incomplir l’acord. Aquestes sancions hauran de ser proporcionals als danys i perjudicis que resultarien en cas que la informació protegida fos revelada.
• Signatura de cadascuna de les parts que subscriu l’acord i es compromet a mantenir la confidencialitat establerta.

Per acabar, és important esmentar que el tema dels contractes de confidencialitat es pot veure implicat en normatives de diferent àmbit. Generalment és aplicable la legislació del Codi Civil, sobretot pel que es refereix a l’autonomia de voluntat i a la validesa dels contractes. Així i tot, tot el relacionat amb el deure de confidencialitat i secret el podem veure regulat en diferents normatives, com és en el Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de societats de capital, o en la Llei 3/1991, de 10 de gener, de competència deslleial entre altres.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.