Novetats legislatives en matèria de prevenció del blanqueig de capitals, defensa de la competència i dels consumidors

L’entrada en vigor de Reial Decret Llei 7/2021, suposa la transposició a l’ordenament jurídic nacional de diverses normatives europees que afecten, entre altres matèries, a la prevenció del blanqueig de capitals, el dret de la competència i la defensa dels consumidors.

El passat 29 d’abril va entrar en vigor el Reial decret llei 7/2021, de 27 d’abril, de transposició de directives de la Unió Europea en les matèries de competència, prevenció del blanqueig de capitals, entitats de crèdit, telecomunicacions, mesures tributàries , prevenció i reparació de danys mediambientals, desplaçament de treballadors en la prestació de serveis transnacionals i defensa dels consumidors; la qual cosa suposa la introducció de novetats en l’ordenament espanyol en les respectives normatives que afecten les citades matèries.

Seguidament analitzarem les modificacions més rellevants referides a la prevenció del blanqueig de capitals, el dret de la competència i la defensa dels consumidors.

Pel que fa a les novetats en prevenció de el blanqueig de capitals, el RDL modifica diversos articles de la Llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció de el blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme, les més rellevants de les quals es resumeixen a continuació:

• S’introdueixen nous subjectes obligats, obtenint d’ara en endavant aquesta consideració els proveïdors de serveis de canvi de moneda virtual per moneda fiduciària, així com els proveïdors de servei de custòdia de moneders electrònics. Es preveu que aquests subjectes tindran l’obligació d’inscriure en un registre constituït a aquest efecte pel Banc d’Espanya.
• També s’estén la consideració de subjecte obligat per a promotors, agents i intermediaris immobiliaris partícips en arrendaments d’immobles que impliquin una transacció per una renda anual de al menys 120.000 euros o mensual de 10.000; per a qualsevol persona que es comprometi a prestar de manera directa o per mitjà d’altres relacionades ajuda material, assistència o assessorament en qüestions fiscals com a activitat empresarial o professional principal; per a les persones que actuïn com a intermediaris en el comerç d’objectes d’art i antiguitats, i les persones que emmagatzemin o comercien amb aquests objectes o actuïn com a intermediaris quan es dugui a terme en ports francs; i per a les entitats de pagament i persones físiques i jurídiques a què es refereixen els articles 14 i 15 de l’RDL 19/2018, de 23 de novembre, de serveis de pagament i altres mesures urgents en matèria financera.
• Quant a les obligacions d’identificació per part dels subjectes obligats pel que fa a relacions de negoci i operacions no presencials, es considerarà acreditada la identitat de client mitjançant signatura electrònica qualificada d’acord amb el que estableix el Reglament (UE) 910/2014 , i no és necessària l’obtenció de la còpia de el document en qüestió.
• Es creen mesures de reforç de el sistema d’identificació dels titulars reals de les persones jurídiques i les entitats sense personalitat jurídica la direcció efectiva o activitat principal es trobi a Espanya, mitjançant l’obligació d’aquestes entitats d’obtenir, actualitzar i conservar la informació relativa al seu titularitat real havent subministrar a les autoritats pertinents i als subjectes obligats i conservar-la per un període de 10 anys des que s’extingeix la condició de titular real. Així mateix, es crea un sistema registral únic de titularitat real a què tindran accés totes les autoritats competents i els subjectes obligats, així com, amb certes limitacions, qualsevol altre interessat.

Pel que fa a les modificacions que afecten la Llei General per a la defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, cal destacar:

• S’introdueix el concepte de continguts i serveis digitals, incloent en l’àmbit d’aplicació de la llei de defensa de consumidors i usuaris els contractes en virtut dels quals l’empresari es compromet a subministrar aquests continguts i serveis digitals a l’usuari i aquest es compromet a facilitar les seves dades personals. En aquest sentit, cobra especial rellevància a l’eliminar el requisit de el pagament d’un preu per part de consumidor o usuari a l’empresari perquè la relació entre les dues parts quedi emparada pel que preveu la llei.
• Queda ampliat el termini de garantia legal dels productes, estant facultat el consumidor per expressar la seva falta de conformitat pels productes lliurats en un termini de 3 anys des del lliurament dels béns per part de l’empresari, quan la redacció anterior fixava un termini de dos anys. Per als continguts o serveis digitals, el període és de dos anys.

Pel que fa a les novetats introduïdes en la Llei 15/2007, de 3 de juliol de 2007, de Defensa de la Competència, és d’especial rellevància el reforç de les facultats de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, ampliant els deures de col·laboració per part de les empreses i ampliant les seves facultats d’inspecció.

Així mateix, s’agreugen certes infraccions com la d’obstrucció a les investigacions de la CNMC, que passa a tenir la consideració de greu (5% del volum de facturació anual); i qualsevol infracció dels articles 1 i 2 de la Llei de defensa de la Competència, que adquireix la consideració de molt greu (10% del volum de facturació anual). Les multes s’imposen sobre el total del negoci mundial de l’empresa sancionada.

JDA/SFAI

Consulti els nostres serveis fiscals aquí.