Les 10 claus de la nova Llei contra el frau fiscal

Com ja l’hem estat informant, al BOE del 10 de juliol de 2021, s’ha publicat la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal de transposició de la Directiva (UE) 2016/1164, del Consell, de 12 de juliol de 2016, per la qual s’estableixen normes contra les pràctiques d’elusió fiscal que incideixen directament en el funcionament del mercat interior, de modificació de diverses normes tributàries i en matèria de regulació del joc, que modificarà articles concrets de la pràctica totalitat de lleis tributàries: IRPF, societats, IVA, ITP i AJD, successions i donacions, no residents, patrimoni, hisendes locals, a més de la Llei General Tributària i altres disposicions com la Llei del cadastre o la Llei de la jurisdicció contenciosa administrativa.

L’aprovació definitiva del text legal es produeix després de la ratificació pel Congrés i la  incorporació de totes les esmenes introduïdes pel Senat.

Hi ha novetats incloses en la Llei i algunes de gran importància, que en destaquem les següents:

• Transposició de la Directiva modificant l’IRPF, l’impost sobre societats i l’IRNR quant a l’exit tax i a la transparència fiscal internacional.
• Modificació del règim de les SICAV (que inclou un règim transitori que permet la seva dissolució i liquidació, en uns determinats terminis, amb un règim fiscal avantatjós).
• La reducció del 60% aplicable als rendiments del capital immobiliari derivats de l’arrendament d’habitatges en l’IRPF, modificacions en la tributació de les assegurances de vida en l’IRPF i en l’IP, tributació dels pactes successoris en l’impost sobre successions i donacions (ISD).
• Substitució en l’ISD i en l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD) del valor real pel valor dels béns a l’efecte del càlcul de la base imposable, establint que en el cas de béns immobles el seu valor no serà el de mercat -que és la norma general- sinó el valor de referència determinat pel cadastre, i s’estableix la manera de fer-ho per la Direcció General d’aquest organisme.
• Es modifica la quantificació dels recàrrecs per presentació d’autoliquidacions o declaracions extemporànies sense requeriment previ.
• S’incrementen les reduccions de les sancions tributàries més comunes per la subscripció d’actes amb acord i per l’ingrés total de l’import restant de la sanció o perquè se’n garanteixi l’ajornament, sempre que no es recorri la regularització ni la sanció.
• Es regula amb un cert detall el règim d’autorització judicial d’entrada al domicili de l’obligat tributari que hagi estat sol·licitada per l’Administració Tributària en actuacions de comprovació tributària.
• S’estableix una nova obligació sobre uns certs programes informàtics utilitzats per al desenvolupament d’activitats econòmiques
• S’inclou en l’obligació d’informar de béns i drets a l’estranger la informació sobre criptomonedes
• Se substitueix el terme “paradisos fiscals” pel de “jurisdiccions no cooperatives”, i es regula amb més precisió el concepte i s’estableix que la inclusió o exclusió d’un territori en la llista es realitza d’una manera dinàmica.
• Es regula de nou la llista de morosos rebaixant el llindar a 600.000 € de deute amb la inclusió dels responsables solidaris.
• Es rebaixa el llindar màxim dels pagaments en efectiu quan intervé un empresari o professional.

Amb les excepcions que s’indicaran, l’entrada en vigor de la norma es produirà l’endemà de la seva publicació al BOE, és a dir l’11 de juliol de 2021 (disposició final setena Llei 11/2021).

A continuació veurem les 10 mesures més rellevants que s’aproven per la nova Llei.

1. Transparència fiscal internacional

S’han inclòs diverses modificacions en el règim de transparència fiscal internacional (“TFI”) de l’IRPF i de l’IS, per als exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2021. La primera, de caràcter subjectiu i relativa únicament a l’IS, fa referència a la inclusió dels establiments permanents com a ens que poden quedar afectats per les normes de TFI (la qual cosa descarta l’exempció de les rendes que obtinguin regulada en l’article 22 de la Llei de l’IS).

La segona de les novetats és comuna per a tots dos impostos i afecta l’àmbit objectiu del règim, en ampliar-se el llistat de rendes passives susceptibles de ser objecte de transparència. Destaca l’eliminació de la regla especial per a dividends i plusvàlues de participacions qualificades, la inclusió d’activitats d’assegurances, creditícies, operacions d’arrendament financer i altres activitats financeres amb independència de si generen despeses deduïbles a Espanya, i l’addició d’operacions sobre béns i serveis realitzats amb persones vinculades, en les quals l’entitat no resident o establiment afegeixi un valor econòmic escàs o nul.

Cal destacar les potencials implicacions associades a aquest efecte conjunt de la limitació a l’import apte per a l’aplicació de l’exempció de dividends i plusvàlues per transmissió de participacions qualificades (introduïda per la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a 2021 en l’article 21.10 de la Llei de l’IS) i la seva consideració com a rendes passives sense excepció (això és, amb independència de la seva aptitud per a aplicar l’exempció de l’article 21 de la Llei de l’IS).

Finalment, es modifica la clàusula d’excepció de l’apartat 15 de l’article 100 de la LIS per a les entitats participades residents o establiments permanents situats a la Unió Europea (UE) -ara també en l’Espai Econòmic Europeu (EEE)-, que fins ara exigia que (i) la constitució i operativa de l’entitat participada respongués a motius econòmics vàlids, i que (ii) es realitzessin activitats econòmiques o que fos una Institució d’Inversió Col·lectiva (IIC) regulada en la Directiva UCITS. La Llei antifrau elimina la referència a la constitució i operativa, i queda com a única exigència la realització d’activitats econòmiques.

A tenir en compte:

• La imputació de les rendes positives obtingudes per l’entitat no resident s’estén a les obtingudes pels seus establiments permanents (EP) a l’estranger, sense que s’apliqui en aquest cas l’exempció per doble imposició. La renda s’imputarà en el període impositiu en el qual l’EP l’obtingui.
• Es regulen dos nous supòsits d’imputació de rendes: les que provinguin d’activitats d’assegurances, creditícies, operacions d’arrendament financer i altres activitats financeres, tret que es tracti de rendes obtingudes en l’exercici d’activitats econòmiques; i les que procedeixin d’operacions sobre béns i serveis realitzades amb persones o entitats vinculades en les quals l’entitat no resident o establiment afegeix un valor econòmic escàs o nul.
• No s’inclourà la renda positiva quan almenys 2/3 (abans més del 50 per 100) dels ingressos derivats de les activitats creditícies, financeres, asseguradores o de prestació de serveis realitzades per l’entitat no resident procedeixin d’operacions efectuades amb persones o entitats no vinculades.
• En el cas d’EP, el contribuent haurà d’aportar, conjuntament amb la declaració per aquest impost, l’import de la renda positiva que hagi de ser objecte d’imputació en la base imposable, la justificació dels impostos satisfets respecte de la renda positiva que hagi de ser objecte d’imputació, així com els registres comptables de les operacions que realitzin i dels actius i passius afectats.
• En l’IRPF, s’introdueixen les modificacions pertinents per adaptar el règim de TFI al que s’estableix per l’IS, amb els lògics ajustos derivats de la diferent legislació aplicable i de les diferències en l’estructura de l’impost, per exemple, pel que fa a les deduccions de la quota.

2. Modificacions en la valoració de béns immobles

Una novetat important introduïda per la Llei contra el frau fiscal (probablement la que té més impacte recaptatori) en tant que afecta els impostos patrimonials (IP, ISD i ITP i AJD) és la introducció en aquests impostos del valor de referència previst en la normativa reguladora del cadastre immobiliari. En síntesi, es pretén obtenir de manera senzilla per a l’Administració un valor dels béns immobles més pròxim al de mercat (sense poder superar-lo) perquè s’apliqui en els impostos patrimonials i limitar les controvèrsies existents (sobretot en l’ISD i en l’ITP i AJD).

D’aquesta manera, se substitueixen les referències de la normativa de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD) i de l’impost sobre successions i donacions (ISD) al concepte de “valor real” per la de “valor”.

En general, es considerarà “valor” dels béns o drets el seu “valor de mercat”, amb les especialitats que s’exposen més endavant. En el cas d’immobles, el seu valor serà el “valor de referència” previst en la normativa del cadastre immobiliari. I, en tot cas, per a la determinació de la base imposable, prevaldrà el “valor declarat” pels interessats quan sigui superior al valor de mercat o de referència.

• Aquest valor, ja previst en la normativa cadastral, també és objecte de modificació en la Llei contra el frau fiscal per agilitar-ne l’obtenció. Així, aquest valor parteix de l’anàlisi dels preus comunicats pels fedataris públics (notaris) en les compravendes immobiliàries efectuades que es plasmarà en un informe anual del mercat immobiliari. Sobre la base d’aquest informe i amb els criteris establerts per la llei, la Direcció General del Cadastre fixarà aquest valor. En principi, mitjançant una resolució que s’haurà de publicar abans del 30 d’octubre de cada any la Direcció General del Cadastre informarà dels criteris i dades que serviran de base perquè, al desembre, es publiquin els valors de referència de cada immoble i que tindran efectes a l’any següent. En aquests moments, aquest valor es fixarà ja per a l’any 2022, i, per tant, tindrà efectes per primera vegada a partir d’aquest any.

• Fixat aquest valor, en l’ISD i en l’ITP i AJD serà el que s’hagi d’usar, com a valor mínim, per a la valoració dels béns immobles (s’hauria d’usar un valor més gran, per exemple, si el preu d’una compravenda es fixés en un import superior al valor de referència). Els contribuents podran impugnar aquest valor de referència juntament amb la liquidació, i l’Administració resoldrà en atenció a un informe vinculant de la Direcció General del Cadastre que serà qui ratifiqui o corregeixi el valor a la vista de la documentació aportada. Per tant, la comprovació de valors es modifica de manera radical i queda en mans, de fet, de la Direcció General del Cadastre.

• Quant a l’impost sobre el patrimoni (IP) aquest valor s’utilitzarà a partir del 2022 per als béns immobles com a valor determinat per l’Administració a l’efecte d’altres tributs, amb el que no hauria de tenir efectes immediats en tant que el valor de referència requereix per a ser utilitzat que existeixi una meritació prèvia d’ITP i AJD o ISD. Fins ara, els béns immobles s’havien de valorar a l’efecte de l’IP pel major entre (i) el valor cadastral, (ii) el comprovat per l’Administració a afectes d’altres tributs, i (iii) el preu, contraprestació o valor de l’adquisició. Ara, el segon dels valors es referirà al “determinat o comprovat” per l’Administració.

3. IRPF. Rendiments del capital immobiliari: reducció per l’arrendament de béns immobles destinats a habitatge

La llei estableix una reducció del 60% per a la determinació del rendiment net del capital immobiliari, en els supòsits d’arrendament d’habitatge en l’IRPF.

Com a novetat, a causa de les diverses interpretacions que per part de l’Administració i els Tribunals s’han anat succeint, amb efectes des de l’11 de juliol de 2021, s’aclareix l’expressió “rendiments declarats pel contribuent” afegint que, la reducció només es pot aplicar sobre el rendiment net positiu calculat pel contribuent en la seva declaració-liquidació o autoliquidació, sense que procedeixi la seva aplicació sobre el rendiment net positiu determinat per l’Administració en la tramitació d’un procediment de comprovació o d’inspecció (incorporant ingressos no declarats o eliminant despeses computades i no deduïbles), encara que el contribuent hagi col·laborat amb la seva declaració o acceptació durant la tramitació del procediment.

Amb aquesta regulació, se supera el criteri de jurisdicció recentment fixat pel Tribunal Suprem respecte a la regulació anterior, que permetia aplicar la citada reducció en seu del procediment de comprovació o inspecció.

4. Tributació de les assegurances de vida en l’impost sobre el patrimoni

Habitualment, les assegurances de vida que tenen un component d’estalvi recullen la possibilitat que el prenedor de l’assegurança tingui el dret de rescat sobre el valor de la inversió. No obstant això, poden existir casos en els quals el prenedor no tingui dret de rescat en la data de meritació de l’impost.

La Llei de l’IP estableix que les assegurances es computaran pel seu valor de rescat en el moment de la meritació de l’impost.

Per a evitar supòsits de desimposició, es modifica la Llei, amb efectes des de l’11 de juliol de 2021, per contemplar que, en aquells supòsits en els quals el prenedor no tingui la facultat d’exercir el rescat total en la data de meritació de l’impost, l’assegurança es computarà pel valor de la provisió matemàtica en la citada data. No obstant això, aquesta regla no s’aplicarà als contractes d’assegurança temporals que únicament incloguin prestacions en cas de defunció o invalidesa i altres garanties complementàries de risc.

Rendes temporals i vitalícies: la base imposable en les rendes temporals i vitalícies es quantifica en l’actualitat pel valor actual de les rendes. No obstant això, en els contractes d’assegurança de vida la contraprestació de la qual es rep en forma de renda, pot succeir que no incorpori totalment la devolució del capital aportat, per exemple, quan l’assegurança preveu, a més de la percepció d’una renda, una prestació addicional per al cas de defunció.

En aquestes circumstàncies, l’aplicació de la regla de l’article 17.dos de la Llei de l’IP determinaria la inclusió en la base imposable de l’impost d’un valor més baix a què correspon als drets econòmics totals derivats del contracte d’assegurança.

Per solucionar aquesta situació, es preveu ara que, quan es percebin rendes, temporals o vitalícies, procedents d’una assegurança de vida, es computaran pel seu valor de rescat a la data de meritació de l’impost i, en defecte d’això, per la provisió matemàtica a la citada data.

5. Tributació dels pactes successoris

S’introdueixen modificacions en la tributació dels pactes successoris en l’IRPF i en l’ISD, amb efectes des de l’11 de juliol de 2021.

En l’IRPF:

Fins avui, en els contractes o pactes successoris amb pacte de present, s’entenia que:

1. No es produïa guany o pèrdua patrimonial per al transmitent (com si els béns s’haguessin adquirit per herència).
2. L’adquirent actualitzava el valor dels actius rebuts. En conseqüència, en la posterior transmissió dels actius pel beneficiat en el pacte successori, només es tributava per la plusvàlua generada des de l’adquisició dels béns en virtut del pacte successori.

S’estableix ara que l’adquirent en virtut de pacte successori s’haurà de subrogar en el valor i data d’adquisició dels béns en el titular original, en aquells casos en què transmeti els béns rebuts en el transcurs de cinc anys des de la subscripció del pacte successori o de la defunció del titular original, si fos anterior. D’aquesta manera, se sotmet a tributació el guany patrimonial generat des de l’adquisició inicial del bé fins a la seva transmissió mitjançant pacte o contracte successori.

Aquesta modificació només serà aplicable a les transmissions de béns efectuades amb posterioritat a l’entrada en vigor de la Llei antifrau.

En l’ISD:

Finalment, en seu de l’ISD, la Llei també modifica la regla de l’acumulació de donacions estenent la seva aplicació als pactes successoris amb efectes de present. En aquests casos procedirà la seva acumulació amb les donacions que es puguin produir dins dels tres anys següents o amb la successió que es pugui produir dins dels quatre anys següents.

6. Societats d’inversió de capital variable (SICAV): nous requisits per aplicar el tipus reduït de l’1% i règim transitori aplicable a la seva liquidació i dissolució

Es reforma l’article 29.4.a) de la LIS, que estableix l’aplicació d’un tipus de l’1% a les SICAV que compleixin amb el nombre mínim d’accionistes requerit en la seva normativa reguladora (amb caràcter general, 100 accionistes). En primer lloc, s’estableixen unes noves regles per determinar el nombre mínim d’accionistes, aplicables a partir de l’1 de gener de 2022:

a) Es computaran només els accionistes que siguin titulars d’accions per import igual o superior a 2.500 euros (determinat d’acord amb el valor liquidatiu corresponent a la data d’adquisició de les accions). A més, en cas de SICAV per compartiments, per determinar el nombre mínim d’accionistes de cada compartiment es computarà exclusivament als qui siguin titulars d’accions per import igual o superior a 12.500 euros.

b) El requisit relatiu al nombre mínim d’accionistes s’haurà de complir durant almenys les tres quartes parts del període impositiu. S’exclouen d’aquestes noves regles les societats d’inversió lliure (SIL), les societats els accionistes de les quals siguin exclusivament unes altres IIC (Màster-Feeder) i els ETF.

Finalment el precepte estableix que per determinar el nombre d’accionistes podrà ser comprovat per l’Administració Tributària (anteriorment era competència de la Comissió Nacional del Mercat de Valors) i per a això la societat d’inversió haurà de mantenir i conservar durant el període de prescripció les dades corresponents a la inversió dels socis en la societat.

Aquesta modificació va acompanyada d’un règim transitori per a les SICAV que acordin la seva dissolució i liquidació durant l’any 2022 i realitzin dins dels sis mesos posteriors tots els actes necessaris fins a la seva cancel·lació registral.

Aquest règim fiscal especial consisteix en el següent:

a. La dissolució quedarà exempta de la modalitat d’OS de l’ITP i AJD.

b. La SICAV podrà continuar aplicant el tipus reduït de l’1% sense complir els nous requisits des de l’1 de gener de 2022 fins a la data de la cancel·lació registral.

c. No tributarà en el soci el guany patrimonial que es posi de manifest en la liquidació de la SICAV (tant si es tracta de persona física o jurídica resident a Espanya, com si és una persona o entitat no resident), sempre que es reinverteixin els diners o els béns rebuts en l’adquisició o subscripció d’accions o participacions en IIC espanyoles (fons d’inversió de caràcter financer o SICAV que compleixin amb els nous requisits). Les accions o participacions adquirides o subscrites conservaran el valor i la data d’adquisició de les accions de la SICAV objecte de liquidació.

La norma no permet la reinversió parcial, però sí que permet que la reinversió es realitzi en una o diverses IIC durant el termini de reinversió, que serà de set mesos des de la finalització del termini per a l’adopció de l’acord de dissolució amb liquidació. Sota aquestes circumstàncies, i complint la resta d’obligacions formals que s’estableixen per a la reinversió, el soci quedaria exonerat de l’obligació de practicar pagaments a compte del seu corresponent impost personal sobre les rendes derivades de la liquidació.

d. Estaran exemptes de l’impost sobre les transaccions financeres les adquisicions d’accions subjectes a aquest impost, que tinguessin lloc a conseqüència de la dissolució amb liquidació i reinversió, sempre que es reinverteixi amb els mateixos requisits ja exposats en la lletra anterior.

7. Tributació de les SOCIMI

Amb efectes per als exercicis que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2021, es modifica la Llei 11/2009, de 26 d’octubre, per la qual es regulen les societats anònimes cotitzades d’inversió en el mercat immobiliari (SOCIMI).

En concret, s’introdueix un gravamen especial del 15% sobre l’import del benefici obtingut en l’exercici que no es distribueixi, en la part que procedeixi de:

a. Rendes que no hagin tributat al tipus general de gravamen de l’impost sobre societats.

b. Rendes que no derivin de la transmissió d’actius aptes, una vegada transcorregut el període de manteniment de tres anys, que hagin estat acollits al període de reinversió de tres anys previst en la referida llei.

Recordem que la Llei 11/2009 preveu un percentatge mínim de distribució del 50% dels beneficis derivats de la transmissió d’immobles i accions o participacions en entitats aptes a l’efecte del règim de SOCIMI, mantinguts almenys tres anys, sempre que el restant 50% es reinverteixi en actius aptes dins del termini dels tres anys posteriors a la data de transmissió.

8. Règim de revocació del número d’identificació fiscal (societats inactives)

Amb la finalitat de millorar la gestió dels censos tributaris, es modifica amb efectes des de l’11 de juliol de 2021 el règim de revocació del número d’identificació fiscal (NIF) perquè les entitats inactives no puguin realitzar inscripcions en cap registre públic, ni atorgar escriptures davant notari.

Ara, per als supòsits de revocació del NIF de persones jurídiques, s’estableix que els notaris s’hauran d’abstenir d’autoritzar qualsevol instrument públic relatiu a declaracions de voluntat, actes jurídics que impliquin la prestació de consentiment, contractes i negocis jurídics de qualsevol classe, així com la prohibició d’accés a qüestions de registre públic. Només s’admetrà la realització dels tràmits imprescindibles per a la cancel·lació de la nota marginal que correspongui per la revocació del NIF.

9. Procediments tributaris

Amb la Llei contra el frau fiscal es modifica la LGT en diversos aspectes, respecte dels quals destaquem els més rellevants:

9.1. Prohibició d’amnisties fiscals

Es prohibeix que s’aprovin mecanismes de regularització tributària que impliquin una disminució de la quantia del deute tributari (amnistia fiscal).

9.2. Meritació d’interessos de demora per obtenció d’una devolució improcedent

Com sabem, quan un contribuent obté una devolució improcedent, l’Administració li pot exigir l’interès de demora. A partir d’ara s’aclareix que el pagament d’aquests interessos, quan l’obligat regularitzi voluntàriament la seva situació tributària abans que sigui requerit per l’Administració, serà compatible amb el règim de recàrrecs per declaració extemporània sense requeriment previ.

9.3. Recàrrecs extemporanis

Es modifica el sistema de recàrrecs per extemporaneïtat sense requeriment previ i s’estableix un sistema de recàrrecs creixents, amb l’1 per cent de recàrrec més un altre 1 per cent, addicional, per cada mes complet de retard i sense interessos de demora fins que hagi transcorregut el període de dotze mesos de retard. A partir de l’endemà del transcurs dels dotze mesos citats, a més de la meritació del recàrrec del 15 per cent, començarà la meritació d’interessos de demora.

És a dir: quan el retard sigui inferior a un mes, el recàrrec serà de l’1 per 100; quan el retard sigui igual o superior a un mes, el recàrrec serà del 2 per 100; quan el retard sigui igual o superior a dos mesos, el recàrrec serà del 3 per 100; quan el retard sigui igual o superior a tres mesos, el recàrrec serà del 4 per 100… i així, successivament, fins que el retard sigui superior a dotze mesos, i en aquest cas, el recàrrec serà del 15 per 100 i s’exigiran interessos de demora des de l’endemà als dotze primers mesos fins al dia de la presentació extemporània.

Així mateix, s’exceptua d’aquests recàrrecs a qui regularitzi, mitjançant la presentació d’una declaració o autoliquidació, una conducta tributària regularitzada prèviament per l’Administració tributària pel mateix concepte impositiu i circumstàncies, però per altres períodes, sense que hagi estat mereixedora de sanció, sempre que es regularitzi en un termini de sis mesos des de la notificació de la liquidació i que no es presenti sol·licitud de rectificació de la declaració o autoliquidació, ni es presenti recurs o reclamació contra la liquidació dictada per l’Administració. Això no obsta perquè s’iniciï un procediment de comprovació o recerca en relació amb les obligacions tributàries regularitzades.

S’estableix un règim transitori segons el qual el nou sistema de recàrrecs serà aplicable als recàrrecs exigits amb anterioritat a l’11 de juliol de 2021, sempre que la seva aplicació resulti més favorable per a l’obligat tributari i el recàrrec no hagi adquirit fermesa. Així mateix, la revisió dels recàrrecs no ferms i l’aplicació d’aquesta nova normativa es realitzaran pels òrgans administratius i jurisdiccionals que tinguin coneixement de les reclamacions i recursos, prèvia audiència a l’interessat.

9.4. Prohibició de tinença de programes i sistemes informàtics que permetin la manipulació de dades comptables i règim sancionador en cas d’incompliment.

Es regula una nova obligació formal amb l’objectiu de no permetre la producció i prohibir la tinença de programes i sistemes informàtics que permetin la manipulació de les dades comptables i de gestió, consistent en l’obligació que els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos comptables, de facturació o de gestió empresarial s’ajustin a uns certs requisits que garanteixin la integritat, conservació, accessibilitat, llegibilitat, traçabilitat i inalterabilitat dels registres, sense interpolacions, omissions o alteracions de les quals no quedi la deguda anotació en els sistemes. Requisits l’especificació tècnica dels quals pot ser objecte de desenvolupament reglamentari, inclosa la possibilitat de sotmetre-ho a certificació i utilitzin formats estàndard per a la seva llegibilitat. Aquesta nova obligació entrarà en vigor l’11 d’octubre de 2021 (a tres mesos de l’entrada en vigor de la Llei 11/2021).

En concordança amb aquesta regulació, s’estableix un règim sancionador específic per a aquesta nova obligació per fabricació, producció, comercialització i tinença de sistemes informàtics que no compleixin les especificacions exigides per la normativa aplicable.

9.5. Devolucions derivades de la normativa derivada de cada tribut

Com sabem, quan l’Administració es retarda i no retorna en termini les quantitats que corresponguin als contribuents d’un tribut, ha d’abonar els interessos de demora que corresponguin. La novetat és que, a l’efecte del càlcul d’aquests interessos, no es computaran les dilacions en el procediment per causes no imputables a l’Administració.

Si la devolució s’ordena per un procediment d’inspecció, no es computaran per al càlcul dels interessos de demora els dies en què no va poder efectuar actuacions i va estar suspès el termini per atendre els requeriments per petició expressa de l’obligat tributari, o quan s’amplia el termini del procediment en el cas que l’obligat manifesti que no té o no portarà la informació sol·licitada o no l’aporta íntegrament en el termini concedit.

9.6. Interessos de demora en la devolució d’ingressos indeguts

En el cas en què s’acordi la devolució d’ingressos indeguts en un procediment d’inspecció, a l’efecte del càlcul dels interessos, no es computaran els dies en què la Inspecció no pot efectuar actuacions i va quedar suspès el termini per atendre els requeriments per petició expressa de l’obligat tributari.

9.7. Representació de persones o entitats no residents

Se suprimeix el requisit de designar, en tot cas, representant amb domicili en territori espanyol quan un no resident operi aquí a través d’un EP. Es designarà representant només quan ho estableixi expressament la normativa tributària.

9.8. Limitació de la mesura de suspensió temporal dels terminis de prescripció d’accions i drets per la COVID-19

La DA 9a del RD llei 11/2020 va suspendre els terminis de prescripció i caducitat de qualssevol accions i drets contemplats en la normativa tributària des del 14-03-2020 al 30-05-2020, la qual cosa allargava tots els terminis de prescripció que estiguessin corrent o s’iniciessin dins d’aquestes dates. Doncs bé, ara s’estableix que la suspensió dels terminis de prescripció només resultarà aplicable a aquells terminis que, sense tenir-la en compte, finalitzarien abans del dia 1 de juliol de 2021.

Això significa que, per exemple, la Renda de 2016 que el seu termini de prescripció finalitzaria el 30 de juny de 2021, per la suspensió establerta en el Reial decret llei 11/2020, finalitzarà setanta-vuit dies després. No obstant això, com per a la Renda 2017 el seu termini de prescripció “normal” finalitzaria el 30 de juny de 2022, no s’allarga, ni tampoc el de l’impost sobre societats de 2016 d’una entitat amb exercici coincident amb l’any natural.

9.9. Règim del llistat de deutors tributaris 

Quant al llistat de grans deutors, el llindar del deute perquè les dades del deutor apareguin en els llistats es redueix d’1.000.000 d’euros a 600.000 euros, i s’hi inclou també aquells que tinguin la condició de deutors per haver estat declarats responsables solidaris.

9.10. Autorització judicial per a l’entrada al domicili dels obligats tributaris 

S’incorporen diverses modificacions en relació amb l’entrada al domicili dels obligats tributaris, evitant així l’impacte de la jurisprudència del Tribunal Suprem en relació amb la impossibilitat d’efectuar registres sense una finalitat específica:

a. La sol·licitud d’autorització judicial per entrar al domicili constitucionalment protegit haurà d’estar degudament justificada i motivar la seva finalitat, necessitat i proporcionalitat.

b. Tant la sol·licitud com la concessió de l’autorització judicial es podran practicar abans de l’inici formal del corresponent procediment, sempre que l’acord d’entrada contingui la identificació de l’obligat tributari i els conceptes i períodes que seran objecte de comprovació i s’aporti a l’òrgan judicial competent per a autoritzar.

c. En el marc de les funcions de la Inspecció, es precisa que, quan sigui necessari entrar al domicili constitucionalment protegit de l’obligat tributari, la sol·licitud d’autorització judicial ha d’incorporar l’acord d’entrada subscrit per l’autoritat administrativa que resulti competent.

D’acord amb la modificació de la LGT, es modifica la Llei de la jurisdicció contenciosa administrativa (Llei 29/1998, de 13 de juliol) per atorgar als jutjats contenciosos administratius la competència en relació amb les autoritzacions d’entrada en domicili i altres llocs constitucionalment protegits, que hagi estat acordada per l’Administració tributària en el marc d’una actuació o procediment d’aplicació dels tributs, fins i tot amb caràcter previ al seu inici formal, quan, requerint aquest accés el consentiment del seu titular, s’hi oposi o existeixi risc d’aquesta oposició.

Posant en relació aquestes modificacions legislatives amb les sentències del Tribunal Suprem de l’1 i de 10 d’octubre de 2020, amb números de recurs 2966/2019 i 2818/2017, respectivament, el més rellevant és que s’aparten del criteri jurisprudencial quan s’estableix que la sol·licitud d’autorització judicial i la concessió es puguin practicar abans de l’inici formal del procediment administratiu encara que, això sí, exigint que l’acord identifiqui a l’obligat tributari, els conceptes i períodes de comprovació i que s’aportin a l’òrgan judicial.

9.11. Reducció de les sancions

En relació amb el règim de les reduccions aplicable a les sancions tributàries s’introdueixen les següents modificacions: d’una banda, s’eleva la reducció de les sancions derivades de les actes amb acord al 65 per cent (anteriorment 50 per cent) i, per un altre, s’eleva la reducció de les sancions en cas de pagament immediat al 40 per cent (anteriorment 25 per cent). La reducció per conformitat es manté en el 30 per cent

S’estableix un règim transitori segons el qual els increments en les reduccions anteriors s’aplicaran a les sancions acordades amb anterioritat a la seva entrada en vigor, sempre que no hagin estat recorregudes i no hagin adquirit fermesa. A aquest efecte, l’Administració tributària competent rectificarà aquestes sancions.

Així mateix, s’aplicarà la reducció del 40%, en lloc del 25%, si es compleix el següent: des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, i abans de l’01-01-2022, l’interessat acrediti que ha desistit del recurs o reclamació interposat contra la sanció i, en el seu cas, contra la liquidació; i que l’import restant de la sanció s’ingressi en els terminis establerts per a la liquidació administrativa que es realitzarà quan s’acrediti el desistiment.

9.12. Iniciació del procediment sancionador en matèria tributària

S’eleva de 3 a 6 mesos el termini màxim per a l’inici del procediment sancionador incoat a partir de les liquidacions o resolucions dictades en un procediment iniciat mitjançant declaració, de verificació de dades, comprovació o inspecció, alineant-lo amb el termini general de resolució dels procediments tributaris.

S’amplia també de 3 a 6 mesos el termini per iniciar el procediment per a la imposició de sancions no pecuniàries.

9.13. Obligació d’informació sobre béns i drets situats a l’estranger: monedes virtuals (model 720)

S’estableix l’obligació d’informar també en el model 720 sobre les monedes virtuals situades a l’estranger de les quals se sigui titular, o respecte de les quals es tingui la condició de beneficiari o autoritzat o d’alguna altra forma s’ostenti poder de disposició, custodiades per persones o entitats que proporcionen serveis per a salvaguardar claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per a mantenir, emmagatzemar i transferir monedes virtuals.

En el cas d’incompliment de l’obligació d’informar sobre les monedes virtuals situades a l’estranger, la sanció consistirà en multa pecuniària fixa de 5.000 € per cada dada o conjunt de dades referides a cada moneda virtual individualment considerada segons la seva classe que hagués hagut d’incloure’s en la declaració o haguessin estat aportats de manera incompleta, inexacta o falsa, amb un mínim de 10.000 €.

La sanció serà de 100 € per cada dada o conjunt de dades referides a cada moneda virtual individualment considerada segons la seva classe, amb un mínim de 1.500 €, quan la declaració hagi estat presentada fora de termini sense requeriment previ de l’Administració tributària. De la mateixa manera se sancionarà la presentació de la declaració per mitjans diferents dels electrònics, informàtics i telemàtics quan existeixi obligació de fer-ho per aquests mitjans.

10. Limitació als pagaments en efectiu

Es disminueix el límit general de pagaments en efectiu entre empresari i professionals de 2.500 a 1.000 euros. Així mateix, es disminueix de 15.000 a 10.000 euros quan el pagador sigui una persona física que justifiqui que no té el seu domicili fiscal a Espanya i no actuï en qualitat d’empresari o professional. Aquesta disminució del límit general s’aplicarà a tots els pagaments efectuats a partir de l’11 de juliol de 2021, encara que es refereixin a operacions concertades amb anterioritat a l’establiment de la limitació.

La base de la sanció, segons es tracti de cadascun dels supòsits, serà la quantia pagada en efectiu en les operacions d’import igual o superior a 1.000 euros o 10.000 euros.

Quant al règim sancionador, aquest es modifica amb diversos objectius, entre el qual destaca agilitar l’activitat administrativa, i s’admet que quan l’instructor a l’inici del procediment sancionador disposi dels elements que li permetrien formular una proposta de resolució, aquesta proposta s’incorpori a l’acord d’inici i s’estableix que l’inici del procediment sancionador, igual que succeeix en l’àmbit tributari, correspongui a l’òrgan que instrueix el procediment.

Per reduir la conflictivitat respecte de la imposició de les sancions, s’estableixen diferents conseqüències per al supòsit de pagament de la sanció en qualsevol moment posterior a la proposta de sanció, però amb anterioritat a la notificació de la resolució definitiva, i s’estableix, per exemple, una reducció del 50 per cent de l’import de la sanció.

Finalment, també es fixa en sis mesos el termini màxim en el qual s’haurà de notificar la resolució expressa, comptat des de la data de l’acord d’iniciació.

La base de la sanció i el règim sancionador serà aplicable als procediments sancionadors que s’iniciïn a partir de l’11 de juliol de 2021. No obstant això la reducció de la sanció per pagament voluntari s’aplicarà a les sancions exigides amb anterioritat a aquesta data, sempre que no hagin estat recorregudes i no hagin adquirit fermesa.

També s’aplicarà aquesta reducció si concorren les següents circumstàncies:

• Que, l’interessat acrediti davant l’Administració competent el desistiment del recurs interposat contra la sanció, des de l’11 de juliol de 2021 i abans de l’1 de gener de 2022.
• Que en el termini de l’article 62.2 de la LGT (pagament voluntari en el cas de deutes tributaris resultants de liquidacions practicades per l’Administració), obert amb la notificació que a aquest efecte realitzi l’Administració després de l’acreditació d’aquest desistiment, s’efectuï l’ingrés de l’import restant de la sanció.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.