- 2 novembre, 2020
- Category: Legal
El nou text refós de la Llei concursal, com es dedueix del seu títol no suposa nova legislació, sinó una intensa tasca de reordenació i sistematització del seu articulat que aspira a simplificar la seva aplicació.
Amb un esquema més lògic, els seus 752 articles es divideixen en tres llibres – referents a el concurs de creditors, a el dret preconcursal i a les normes de dret internacional privat -.
Des de l’entrada en vigor de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal, aquest text va patir més d’una vintena de modificacions en la qual es va tractar d’adaptar els seus preceptes a molts problemes interpretatius que sorgien i adaptar-se a situacions que anaven sorgint , al marge de l’esforç interpretatiu dels Jutjats del Mercantil, audiències i Sala primera del Tribunal Suprem.
En general, el Text Refós és millor text de què disposàvem fins ara, encara que queden molts aspectes per resoldre i que necessitarien d’una modificació legislativa, que amb una refosa no es poden aconseguir.
El text arriba enmig d’una crisi sanitària sense precedents que portarà amb si una crisi econòmica i financera molt accentuada. El Reial Decret 16/2020 publicat en ple confinament manté fins al dia 31 de desembre de 2020 la suspensió del deure de presentar concurs voluntari. Passat aquest termini que ha vingut a donar un paraigua al deutor perquè tingui més temps per estudiar diferents alternatives per gestionar la seva insolvència, es preveu una important onada de concursos de creditors en els jutjats mercantils, que poden col·lapsar-los.
Com ha estat sempre, la qüestió clau està en la capacitat de les empreses i els empresaris en detectar la seva situació i anticipar-prou per tal d’acordar un pla de finançament amb els seus principals creditors o presentar un concurs de creditors, quan l’empresa encara pot ser viable. La majoria dels concursos acaben en liquidació perquè la decisió ha arribat molt tard, quan l’empresa ja no té cap possibilitat de seguir endavant.
També una altra qüestió clau està en els jutjats. En la capacitat de gestionar processos que haurien de ser de salvament per a les empreses i no de liquidació. No obstant això, els jutjats, amb manca de mitjans, solen tenir dificultats en donar celeritat a aquests assumptes, encara que els jutges sempre estan atents als assumptes que requereixen més celeritat. Especialment els relacionats amb els treballadors i les unitats productives.
Joan Díaz
Director General JDA/SFAI