- 9 juliol, 2020
- Category: Empreses, Fiscal
El Tribunal Constitucional ha estimat per unanimitat la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per la Sala contenciosa administrativa de l’Audiència Nacional sobre la regulació dels pagaments fraccionats de l’impost sobre societats aprovada pel Reial decret llei 2/2016, de 30 de setembre, que va establir el pagament fraccionat mínim per a les denominades “grans empreses”.L’informem que a través d’una nota de premsa el Tribunal Constitucional informa que ha estimat per unanimitat, la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per la Sala contenciosa administrativa de l’Audiència Nacional sobre la regulació dels pagaments fraccionats de l’impost sobre societats aprovada pel Reial decret llei 2/2016, de 30 de setembre, que va establir el pagament fraccionat mínim per a les denominades “grans empreses”.
Aquesta norma va introduir una sèrie de modificacions en el càlcul del pagament fraccionat de les empreses amb facturació superior a 10 milions d’euros, per a les quals s’incrementava l’import del pagament, i es fixava una quantia mínima del 23% del resultat comptable, sense altres ajustos. La sentència aborda, en primer lloc, la possible vulneració dels límits materials del Reial decret llei. En concret, l’Audiència Nacional plantejava la vulneració de l’art. 86.1 CE, ja que el decret llei no pot afectar els drets, deures i llibertats dels ciutadans regulats en el Títol I, entre els quals es troba el “haver de contribuir al sosteniment de les despeses públiques” de l’art. 31.1 CE.
Aplicant la doctrina constitucional sobre els límits dels Reials decrets llei en l’àmbit tributari, la sentència raona que, pel tribut afectat, que és un dels principals del sistema tributari espanyol, i per l’entitat de la modificació que s’hi introdueix, que afecta els elements principals del pagament fraccionat, s’afecta el deure de contribuir.
La mesura controvertida no incideix en la quantia final de l’impost, sinó que es refereix a un pagament a compte, però el Tribunal emfatitza que afecta de manera substancial a la seva quantificació i ho fa respecte de les empreses més grans que, encara que relativament poques en nombre, són les que aporten més de la meitat de la recaptació de l’impost. Si bé la qüestió d’inconstitucionalitat també plantejava la possible vulneració del principi de capacitat econòmica, el Tribunal no aborda aquesta qüestió, en estimar el primer motiu sobre l’ús del decret llei.
Finalment, com en altres ocasions, la sentència declara que no es poden considerar situacions susceptibles de ser revisades amb fonament en ella ni les decidides mitjançant sentència amb força de cosa jutjada (art. 40.1 LOTC), ni tampoc, en aquest cas concret, per exigència del principi de seguretat jurídica (art. 9.3 CE), les consolidades en via administrativa per no haver estat impugnades dintre del termini i en la forma escaient.
En els pròxims dies es notificarà la sentència i coneixerem el seu contingut íntegre, del qual n’hi farem un resum. L’anàlisi del text de la sentència serà molt rellevant per conèixer si els vicis d’inconstitucionalitat apreciats pel Tribunal Constitucional podrien resultar traslladables al Reial decret llei 3/2016, de 2 de desembre, pel qual s’adopten mesures en l’àmbit tributari dirigides a la consolidació de les finances públiques i altres mesures urgents en matèria social.
Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.
JDA/SFAI