- 7 juliol, 2020
- Category: Empreses, Fiscal
El Tribunal Suprem en la Sentència del passat 18 de maig estableix que NO interromp la prescripció la presentació del resum anual de l’Impost sobre el Valor Afegit, model 390. En oposició a una comprovació limitada respecte a l’Impost sobre el Valor Afegit, una entitat al·lega la prescripció del dret de l’Administració a determinar el deute tributari: la declaració-liquidació corresponent al 3T es presenta el 20-10-08, i la liquidació corresponent a les actuacions de l’Administració es comunica l’22-10-12. L’Administració, no obstant això, entén que la presentació de la declaració-resum anual de l’impost (model 390), ha interromput aquesta prescripció, de manera que la liquidació s’ha dictat en data. Argument que acull també el Tribunal d’instància (TSJ Madrid 13-9-17, EDJ195826). Contra aquesta decisió acudeix el contribuent a la cassació, el que permet que el TS canviï la seva doctrina i entengui que aquesta declaració no té eficàcia interruptiva ja que, no té un contingut liquidador; tampoc té un caràcter ratificador de les declaracions presentades; i no hi ha obligació d’acompanyar a aquesta declaració resum, còpia de les declaracions-liquidacions presentades.
Basa aquesta modificació en els criteris ja establerts per TEAC 22-9-16, que fa seus, i que en resum són els següents:
a) Les dades que es proporcionen en la declaració-resum corresponen a l’any natural, el que fa impossible distingir a quin període de liquidació es refereix.
b) Per regla general, estem davant d’un mer sumatori de xifres dels imports declarats en les declaracions-liquidacions presentades pel subjecte passiu, que no permet a l’Administració Tributària un coneixement exhaustiu de l’activitat desenvolupada.
c) No hi ha un contingut liquidador en aquesta declaració. Aquesta liquidació ja s’ha fet en les declaracions-liquidacions mensuals o trimestrals corresponents.
d) Mitjançant el resum anual de l’impost, l’Administració Tributària obté una informació transcendent que s’aplicarà a l’exercici següent.
e) En relació amb la informació relativa a la situació fiscal del subjecte passiu a 31 de desembre, la informació que es proporciona no suposa una modificació o alteració de l’resultat de les declaracions liquidacions corresponents als tres primers trimestres o als onze primers mesos.
En base a l’anterior, casa la sentència d’instància i declara estimat el recurs contenciós administratiu presentat contra la resolució del TEAC per la seva disconformitat a dret.
JDA / SFAI