- 7 juliol, 2020
- Category: Empreses, Fiscal, Legal
El Tribunal Econòmic-Administratiu Central, en Resolució d’1 de juny de 2020, resol en recurs extraordinari d’alçada per a la unificació de criteri, la qüestió consistent a determinar a l’hora de tributar per l’IRPF, si d’acord amb el que disposa l’art . 33.1 de la Llei 35/2006 (Llei IRPF), per a la determinació del guany patrimonial que pot suposar per al vencedor del plet l’import de les costes que s’obté de l’oponent, que ha estat condemnat en costes, pot deduir d’aquest import les despeses en què ell -el vencedor- va incórrer durant el procés.
El Tribunal estima que la naturalesa jurídica del pagament de les costes processals és la d’un autèntic rescabalament, ja que el litigant vencedor en costes està legitimat perquè li siguin rescabalats les despeses originaris directament o indirectament (costes en sentit estricte) pel plet. Un rescabalament que el litigant vençut ha de fer al vencedor de les despeses en què aquest ha hagut de incórrer per culpa d’aquell, el compliment d’una obligació de rescabalament establerta en una resolució judicial dictada a l’empara d’una disposició legal. El litigant guanyador tindrà dret a aquest rescabalament a càrrec de l’vençut, i si aquest no ho fa, podrà demanar-ho en execució de sentència.
En definitiva, el TEAC preconitza que al litigant vencedor ha de permetre’s deduir-se l’import que, com costes, rebi, de les despeses en què hagi incorregut amb motiu del plet, import deduïble que podrà arribar com a màxim a l’import que rebi, sense superar-lo.
JDA/SFAI