- 11 noviembre, 2014
- Categorias: Fiscal
El Tribunal Supremo en su sentencia 2159/2014, Sala de lo Contencioso, de fecha 30 de mayo de 2014, ha declarado que los suelos urbanizables podrán considerarse urbanos únicamente cuando exista el instrumento urbanístico para su desarrollo; en otro caso, mantendrán la calificación de inmuebles rústicos, con todas las implicaciones que ello conlleva.
La calificación como rústico o urbano no es trivial para la determinación del valor catastral del inmueble, y con ello, entre otras consecuencias, la cuota del Impuesto sobre Bienes Inmuebles (IBI) que resulta más elevada para las fincas urbanas. Es remarcable que si bien se trata de un impuesto local con competencia de los Ayuntamientos, el valor catastral lo determina a nivel nacional la Dirección General del Catastro.
Vista la sentencia, la Federación Española de Municipios y Provincias emitió una circular en la que expresaba que dicha sentencia no declaraba la nulidad de las ponencias de valores catastrales ni de las liquidaciones por IBI anteriores, por lo que las reclamaciones ante los Ayuntamientos debían ser desestimadas. Los efectos de la sentencia, según esta circular, deben ceñirse a instar la aprobación de una ley que recoja los nuevos criterios, por lo que únicamente afectaría a futuras liquidaciones una vez los suelos urbanizables hayan sido objeto de una nueva valoración catastral.
Se deberá prestar especial atención a los posibles efectos retroactivos de las nuevas valoraciones catastrales que se otorguen a los suelos urbanizables, a los efectos de poder solicitar la devolución de las cuotas de IBI de ejercicios anteriores e, incluso, plantear asimismo la impugnación de autoliquidaciones de la Plusvalía Municipal derivadas de la transmisión de los inmuebles.
El Tribunal Suprem en la seva sentència 2159/2014, Sala del Contenciós, de data 30 de maig de 2014, ha declarat que els sòls urbanitzables es poden considerar urbans únicament quan hi hagi l’instrument urbanístic per al seu desenvolupament; en un altre cas, mantindran la qualificació d’immobles rústics, amb totes les implicacions que això comporta.
La qualificació com a rústic o urbà no és trivial per a la determinació del valor cadastral de l’immoble, i amb això, entre altres conseqüències, la quota de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) que resulta més elevada per a les finques urbanes. És remarcable que si bé es tracta d’un impost local amb competència dels ajuntaments, el valor cadastral el determina a nivell nacional la Direcció General del Cadastre.
Vista la sentència, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies va emetre una circular en què expressava que aquesta sentència no declarava la nul·litat de les ponències de valors cadastrals ni de les liquidacions per IBI anteriors, de manera que les reclamacions davant els ajuntaments havien de ser desestimades . Els efectes de la sentència, segons aquesta circular, s’han de conformar a instar l’aprovació d’una llei que reculli els nous criteris, pel que únicament afectaria futures liquidacions un cop els sòls urbanitzables hagin estat objecte d’una nova valoració cadastral.
S’ha de prestar especial atenció als possibles efectes retroactius de les noves valoracions cadastrals que s’atorguin als sòls urbanitzables, als efectes de poder sol·licitar la devolució de les quotes d’IBI d’exercicis anteriors i, fins i tot, plantejar així mateix la impugnació de autoliquidacions de la Plusvàlua Municipal derivades de la transmissió dels immobles.