- 8 septiembre, 2014
- Categorias: Fiscal
El Tribunal Supremo en Sentencia de fecha 27 de mayo de 2014 ha anulado parcialmente la regulación reglamentaria del ajuste secundario y el procedimiento para aplicar el valor de mercado.
En el caso del ajuste secundario, que en las previsiones legales y en las reglamentarias que sobreviven a la Sentencia, el Tribunal considera que se trata de una presunción “iuris tantum”, que admite prueba en contrario, en lo referente a los preceptos anulados ya no existe tal presunción y la Administración tendrá que probar la naturaleza de las rentas.
Los preceptos de valoración que se anulan son los siguientes del art. 21 del Reglamento del Impuesto sobre Sociedades:
Ajuste secundario con diferencia a favor del socio. La parte de la diferencia que no se corresponda con el porcentaje de participación en la entidad, para la entidad tendrá la consideración de retribución de fondos propios, y para el socio o partícipe de utilidad percibida de una entidad por la condición de socio.
Ajuste secundario con diferencia a favor de la sociedad. La parte de la diferencia que no se corresponda con el porcentaje de participación en la entidad, tendrá la consideración de renta para la entidad, y de liberalidad para el socio o partícipe. Cuando se trate de contribuyentes del Impuesto sobre la Renta de No Residentes sin establecimiento permanente, la renta se considerará como ganancia patrimonial”.
Respecto al procedimiento especial para las comprobaciones de valor de las operaciones vinculadas cuando se recurre la liquidación como consecuencia de la corrección valorativa, se suprime la exigencia de que el recurso de reposición o la reclamación económica-administrativa sean únicos para todos los interesados.
El Tribunal Suprem en Sentència de data 27 maig 2014 ha anul · lat parcialment la regulació reglamentària de l’ajust secundari i el procediment per aplicar el valor de mercat.
En el cas de l’ajust secundari, que en les previsions legals i en les reglamentàries que sobreviuen a la Sentència, el Tribunal considera que es tracta d’una presumpció «iuris tantum», que admet prova en contra, pel que fa als preceptes anul · lats ja no existeix tal presumpció i l’Administració haurà de provar la naturalesa de les rendes.
Els preceptes de valoració que s’anul·len són els següents de l’art. 21 del Reglament de l’Impost sobre Societats:
Ajust secundari amb diferència a favor del soci. La part de la diferència que no es correspongui amb el percentatge de participació en l’entitat, per a l’entitat tindrà la consideració de retribució de fons propis, i per al soci o partícip d’utilitat percebuda d’una entitat per la condició de soci.
Ajust secundari amb diferència a favor de la societat. La part de la diferència que no es correspongui amb el percentatge de participació en l’entitat, tindrà la consideració de renda per a l’entitat, i de liberalitat per al soci o partícip. Quan es tracti de contribuents de l’impost sobre la renda de no residents sense establiment permanent, la renda es considera com a guany patrimonial .
Respecte al procediment especial per a les comprovacions de valor de les operacions vinculades quan es recorre la liquidació com a conseqüència de la correcció valorativa, se suprimeix l’exigència que el recurs de reposició o la reclamació econòmica-administrativa siguin únics per a tots els interessats.